És igual que expulsin del partit els càrrecs electes del PSC que fa uns dies varen trencar la disciplina de vot, i realment, si no tinguessin tanta por a perdre l'escó, ja fa dies que haurien hagut de marxat d'una formació política que res té a veure amb aquella que va aplegar gran part dels ciutadans de Catalunya. El PSC de Navarro i dels quatre capitans del Baix Llobregat no es pot emmirallar en cap PSC anterior, entre altres coses perquè aquell partit que va representar el gran desenvolupament del municipalisme a Catalunya, avui no existeix. Només ha quedat una formació que va camí de convertir-se en un residu parlamentari, sense cap mena de representativitat social i ni tan sols de militants, que com un gota a gota van estripant els carnets i es van allunyant d'un precipici que veu tot Catalunya, menys els dirigents del carrer Nicaragua, encegats com estan a obeir un PSOE que tampoc aixeca cap, i que ni tan sols aprofita les desmesures d'un PP que ha perdut la mida dels despropòsits, de la falta de respecte i de qualsevol cosa semblant al seny.

I mentre aquell PSC que va ser bandera del progrés a Catalunya està cada dia més perdut, cal preguntar-se què faran els actuals dirigents quan es trobin al davant la patacada electoral, quan es quedin amb una representació ínfima, que ja reflecteixen totes les enquestes possibles. Aleshores, m'agradarà veure els Navarro i companyia si són capaços de reconèixer el desastre i d'anar-se'n a casa dignament o si, pel contrari, seguiran estalinitzant el PSC fins a convertir-lo en una fortalesa on només ells se sentiran segurs.

El gran èxit dels actuals dirigents socialistes és que en un temps rècord s'han carregat un partit de referència a Catalunya. I sincerament, per molts esforços que facin costa d'entendre quin és el seu projecte polític, si és que en tenen o si ells mateixos saben quin és.