Les dades sempre són fredes i requereixen d'ulteriors anàlisis més detallades. Que les xifres indiquin que el 2013 hagi estat un any extraordinari en el sector turístic, no vol dir que a tothom li hagi anat bé, ni que totes les zones turístiques puguin tirar coets. Per una vegada, sempre segons les dades oficials, ha coincidit un augment del nombre de visitants amb un increment de la despesa. En el conjunt d'Espanya, el nombre de visitants ha batut un rècord històric (60,6 milions), que l'han convertit en la tercera destinació mundial per darrera de França (83 milions) i els Estats Units (67 milions). I Catalunya, amb 15,6 milions de turistes, va ser la zona de l'Estat amb més visitants. Certament, Catalunya, amb Barcelona, la Costa Brava i la Costa Daurada com a principals receptors, es consolida com una potència mundial. França continua essent el principal mercat emissor i Rússia ja és el segon. També les xifres de despesa són positives. Els turistes estrangers es van gastar 14.000 milions d'euros a Catalunya l'any passat, un 13,4% més que l'exercici anterior. Per valorar amb més precisió aquesta positiva dada caldria conèixer la distribució de la despesa segons la zona. No és el mateix una ciutat com Barcelona que la Costa Brava i, certament, en els últims anys el pes de la capital catalana en el sector turístic és cabdal. Aquestes dades han servit tant al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, com al conseller d'Empresa, Felip Puig, per treure pit. Augmentar l'IVA, com va fer l'Executiu central, i aplicar una taxa i destinar molt pocs recursos públics a la promoció del sector turístic, com fa la Generalitat, no són precisament mesures que hagin fomentat la vinguda de turistes. Més aviat la influència deu haver vingut d'altres factors, entre ells unes costes privilegiades i una iniciativa empresarial que sap competir amb altres mercats.
