Cartes

01.02.2014 | 00:00

Als desmemoriats

Joan Giménez Ràfols. PUIGCERDÀ.
Des de fa uns dies que em capfica la mala memòria que tenen alguns, en especial quan s'ha de fer un homenatge a alguna personalitat que se n'ha fet mereixedora i que, passat el temps, ja no ens acompanya.
Mirin vostès, Barcelona ha crescut gràcies a esdeveniments memorables com foren les exposicions del 1888, la del 1929 i, finalment, els Jocs Olímpics del 92. En aquest cas, l'últim, hem pogut veure una transformació de la ciutat que ha arribat a la pràctica totalitat dels barris. Avui per avui, Barcelona gaudeix d'un prestigi internacional a causa d'aquest últim fet. Fou precisament el Palais de Beaulieu, a la vora del llac Leman, a la seu del COI de la ciutat suïssa de Lausana, l'escenari de la proclamació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992, certament els primers i únics que s'havien celebrat fins aquell moment a Espanya.
Han passat més de 28 anys de la nominació de Barcelona com a organitzadora dels Jocs del 92. Recordo les paraules del seu president, Joan Antoni Samaranch i Torelló, quan va obrir el sobre i va llegir el lloc escollit amb un clar accent català tot dient "... a la Ville de Barcelona...". Aquestes paraules varen canviar la història, el rumb i la fisonomia de la ciutat. Tot Espanya va brindar amb cava aquell dia. Sempre hi haurà indesitjables que no ho faran, com va passar posteriorment amb la candidatura de Madrid, per cert, aquest fet va suposar unes pèrdues molt considerables a la indústria de cava. A Catalunya titllem aquests individus amb una dita que diu "Éde porcs i de senyors se'n ve de mena É".
Ara, per mediació dels mitjans ens assabentem que 33 entitats del districte de Sants-Montjuïc s'han negat que l'actual Passeig Olímpic portés el nom de Joan Antoni Samaranch, i l'alcalde, que no es vol escaldar, hi ha dit amén. Així, tal com sona. Em ve a la memòria l'espectacular rebuda que es va fer al passeig de Maria Cristina a la comitiva que venia de Lausana. Recordo bé l'alcalde Maragall esclatar guimbant de contagiosa alegria i contagiant amb el seu tarannà tota la comitiva formada pel president Pujol, Narcís Serra, Alfons de Borbó i altres més que no recordo, i molt especialment els milers i milers de persones que hi érem presents. Sembla que la memòria és fràgil, molt fràgil, tant és així que 33 entitats de Sans-Montjuïc, els qui més se n'han pogut beneficiar, s'han negat a donar-li el nom de Joan Antoni Samaranch a l'actual Passeig Olímpic. Veure per creure.

L'Associació de veïns del Mercadal en aclariment al sr. Joan Carles Alonso

Agustí Amaya. en nom de l'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL MERCADAL. girona.
L'Associació de Veïns del Mercadal vol fer saber al Sr. Alonso que les llambordes aixecades que van provocar el seu accident fa molt de temps que estan així; la nostra associació ho ha posat en coneixement de l'Ajuntament ja fa més d'un any;  l'Ajuntament té un dossier fotogràfic de tots els desperfectes que existeixen a la via pública del nostre barri.
No tan sols això, sinó que  fa uns  mesos vàrem fer una passejada amb els regidors corresponents per veure in situ el què ja els constava per fotografia.
La nostra insistència davant l'Ajuntament no ha tingut massa fruits fins ara, i prova d'això és el seu lamentable accident. Val a dir, però, que l'Ajuntament ens ha asse?gurat que està meditant la manera de millorar l'estat dels paviments dels nostres carrers per evitar les nombroses entrebancades i relliscades que es donen a la zo?na.
L'associació de Veïns del Mercadal l'atendrà en tot allò que vostè cregui necessari.
Desitjant-li una ràpida recuperació, restem a la seva disposició.

El fuet a la mà
del PP
JOAN JANOHER I SADURNÍ. VULPELLAC.
Resulta molt coincident la visi?ta a Catalunya de la cúpula dels populars: es dóna la circumstància, de tots sabuda, que fa setanta-cinc anys, i dintre el mateix període, que les tropes militars franquis?tes varen entrar com a vencedors i opressors al nostre país. Em pregunto si tot aquests enrenou polític s'esdevé per tornar a remetre la seva ira contra el nostre poble. El desplegament en qüestió és una clara mostra de desafiament a la nostra consulta i ciutadans. La prepotència, com els insults intole?rants envers els seus missatges, demostren a les clares que són incapaços de voler entendre la dinà?mica del poble més desenvolupat, i creuen en continuar negant la comprensió escaient al dret de decidir. No són maneres ni hem d'acceptar les amenaces dirigides als nostres polítics, amb comparatius fora d'estudi i que res tenen a veure amb l'esperit de la nació, on la nostra idiosincràsia es mereix un respecte unànime com a poble.
Les impressions emeses dins el seu feu de la convenció no alimen?ten pas la confiança del reconeixement, més aviat tot al contra?ri: haurem de manifestar un cop més la intolerància, i a més, afegir que s'ha perdut l'oportunitat del diàleg. Crec que la consigna gene?ralitzada dintre del programa no entrava en voler manifestar-se obertament a favor del mateix; ja que hauria estat un pas molt encertat a les dificultats, però s'han guanyat amb el silenci ser mereixedors d'una fuetada democràtica.

Agraïment i reconeixement
als donants
francisco reina, anna carrera, joan san. professors titulars d'anatomia humana. UdG. girona
En relació a la notícia publicada el 30.01.2014 al seu diari, fem les següents consideracions:
1a- El servei de donació del cos a la ciència existeix a la majoria de les Facultats de Medicina. A Girona es posa en funcionament amb l'obertura d'aquesta Facultat l'any 2008.
2a- Actualment el nombre de persones amb carnet de donant a la Facultat de Medicina de Girona és de 780. Els primers 100 donants van ser persones que ja ho eren a altres facultats i que van sol·licitar el canvi. Entre els anys 2009 i 2011 (en plena crisi) el nombre de donants es manté estable. L'any 2012 i 2013 hi ha hagut un increment significatiu del nombre de persones que decideixen fer-se donant.
3er- Poden ser diversos els factors que han generat aquest increment. L'estalvi de despeses d'enterrament pot ser-ne un. Però factors com la proximitat de la Facultat i el coneixement d'aquesta possibilitat a Girona, les notícies que van sortint sobre la formació a la Facultat, el fet que els metges d'atenció primària coneguin aquesta opció i en puguin informar, i el grau de responsabilitat altruista de la població gironina col·laboren a aquest increment en les donacions.
4t- No disposem d'enquestes ni de dades objectives que ens assegurin que darrere d'una persona que voluntàriament dóna el seu cos a la ciència hi hagi algun tipus de motivació econòmica d'estalvi. Com a metges i com a docents volem deixar manifest el nostre reconeixement més sincer a totes les persones que fan l'acte de donar el seu cos perquè després de la seva mort pugui ser utilitzat en la docència i en la recerca. Des de fa molts anys, les Facultats de Medicina i part de l'avenç científic de la nostra societat els deu aquest agraïment.

Enllaços recomanats: Premis cinema