Autoconsum fotovoltaic

A Olot, un grup de joves enginyers ha muntat una startup especialitzada en renovables que integra el món de les energies fotovoltaica geotèrmica amb la domòtica. Generen electricitat que emmagatzemen en bateries, produeixen aigua calenta extreta del subsòl a 160 m que acumulen en tancs d'aigua calenta i ho van distribuint durant el dia per a calefacció. Això, en combinació amb un aïllament i un control excepcionals, permet que un local de 200 m2 tingui un consum de la xarxa elèctrica i de combustible igual a zero. Li diuen l'espai zero i és únic a la península Ibèrica i un dels pocs a Europa. Aquests joves estaven entusiasmats pel seu desenvolupament tecnològic, veient un futur engrescador, fins que el ministre d'Indústria va legislar la reforma elèctrica que penalitza l'ús de plaques fotovoltaiques si estan en connexió amb la xarxa.

La generació fotovoltaica ha patit una revolució gràcies que en tan sols cinc anys els costos de fabricació d'aquests panells han caigut un 80% arran de la fabricació massiva a la Xina. El resultat és que el cost de generació elèctrica amb plaques pot competir amb el preu de baixa tensió residencial. La proliferació a gran escala de plaques fotovoltaiques comporta que el sistema elèctric pateixi un canvi substancial: per una banda l'energia solar es genera de dia, quan hi ha el consum més alt, deixant de consumir l'electricitat provinent de les centrals més flexibles, com les de gas i les de carbó. Per altra banda, la xarxa de transport i de distribució treballen menys, de manera que es presenten més problemes per amortitzar les seves instal·lacions. Ens trobem en un canvi important en el món elèctric, amb una desaparició potencial de les elèctriques que ara mateix hi ha. Si jo tingués accions de companyies elèctriques ja les hauria venut i us suggereixo que ho feu si les teniu.

Si l'autoconsum es popularitza, el sistema veurà caure la potència des de 43.000 MW fins uns 40.000 MW al principi i fins a 35.000 MW després, i això comportarà un sub-aprofitament de la xarxa de transport, de la de distribució i de bona part del sistema de generació. Ara mateix sobra més de la meitat dels 25.000 MW de les centrals de cicle combinat de gas, uns 7.000 milions d'euros no amortitzables. Per frenar això el ministre Soria pretén cobrar 93,6 €/MWh per l'energia que una casa consumeixi a través de les seves plaques solars, una barbaritat intel·lectual, una ridiculada que ha estat la mofa de tot el món energètic. Alemanya pretén cobrar un complement de 43,7 €/MWh per l'energia que consumeixin de la xarxa quan no hi hagi sol per l'autoproducció, com a compensació del poc ús de la xarxa. A Arizona la llei obliga a pagar 0,7 $ al mes per cada kW de placa solar instal·lat, essent possiblement el cas més assenyat. Com és natural les companyies elèctriques fan i faran tot el que poden per frenar aquesta tendència, tot i que és com posar portes al camp. Si la tecnologia fa possible que la generació pròpia sigui competitiva, ja poden anar fent, perquè l'onada no es frenarà.

Aquests dies hem estat mirant les possibilitats de contrarestar la llei del ministeri que preveu fer inspeccions a les cases sense necessitat d'autorització judicial, talment com en casos de terrorisme. La primera possibilitat és la insubmissió massiva, encara que perquè això reeixi fa falta una massa crítica mínima. La segona consisteix en desconnectar-se completament de la xarxa i entregar el comptador a la companyia elèctrica, solució que hauria de fer l'espai zero d'Olot. I la tercera consisteix en separar el consum elèctric d'una empresa o habitatge, de forma que una part vagi amb corrent continu i una altra en corrent altern. Per exemple els llums del taller podrien anar en corrent continu alimentats per plaques solars i les màquines en corrent altern comprat a la xarxa. O bé en una casa la calefacció amb geotèrmia podria anar en corrent continu i els electrodomèstics en corrent altern. El cas és trobar escletxes per avançar en l'ús de tecnologies en estalvi i en renovables.

Després d'explicar-vos que sobren moltes inversions que les companyies elèctriques han fet en els darrers 5 anys, de saber que Endesa es va valorar en excés per valor de 8.000 milions d'euros, no estranya saber que EON, la primera companyia elèctrica alemanya, amb una mida 4 vegades més gran que Iberdrola, va tenir uns beneficis només de la meitat d'aquesta. És un exemple més que mostra la forma que té l'oligopoli de controlar l'economia del país. El rescat bancari va necessitar una injecció de 42.000 milions d'euros i el dèficit de tarifa elèctric és de més de 30.000 milions. Si el problema bancari no hagués estat centrat en les caixes d'estalvi, si hagués estat dels quatre principals bancs, no s'hagués resolt com s'ha fet. Si s'ha fet així ha estat per afavorir el creixement dels quatre grans bancs. Amb les elèctriques és pitjor. Les elèctriques dominen el ministeri i els grups de comunicació, essent molt difícil generar opinió contra elles, contrarestant-la amb publicitat massiva que emmudeix als mitjans.

Em va fer gràcia el comentari escoltat a Madrid que la dimissió de Felipe González i de José Mª Aznar dels consells d'administració de Gas Natural i d'Endesa havia estat arran de la denúncia que vam fer des de Pimec a TV3. Això no ha fet més que començar i serà llarg.