Una balança és un instrument que serveix per comparar dues masses i veure si estan equilibrades. Fins ara s'havia entès que les balances fiscals comparaven la massa de diners que la gent d'un territori lliura a l'estat, i la massa dels diners que aquesta gent rep de l'estat en forma de bens i serveis. La cosa estava bastant clara. La discussió era sobre les metodologies de càlcul. Hi ha dos grans temes sobre els quals cal decidir. Un, com es reparteix la despesa de l'estat. Les opcions són: comptar tota la despesa que es fa a cada territori, o comptar que algunes despeses es fan en un lloc però beneficien el conjunt. Exemple: el cost del Museu del Prado. L'existència del museu "és un benefici per a tots els espanyols", però treballadors i visitants gasten diners a Madrid. L'altre tema és com es compta el dèficit o el superàvit de l'estat, quan n'hi ha. Actualment hi ha dèficit, i per tant una part del que es gasta a cada territori prové d'aquest dèficit, i no dels impostos. Si això no es té en compte, el resultat podria arribar a ser que el conjunt de totes les balances territorials donés superàvit, i això és absurd. Per remeiar-ho es pot repartir el dèficit en proporció als impostos, ja que seran impostos de demà els que paguin el dèficit d'avui. Però, per si de cas, la darrera vegada la Generalitat va presentar el seu càlcul de totes les maneres: per despesa directa o benefici teòric, i corregint o no el dèficit.

Doncs per si no hi hagués prou debat possible amb aquest quadre de quatre opcions, ve el ministre i diu que preparen un altre sistema de càlcul, totalment diferent, que ens farà veure la llum. Ara bé, quan els experts en fan l'avançament -divendres passat a Girona- resulta que el que presenten és una altra cosa: els "comptes públics regionalitzats". Una altra manera de calcular la despesa. Una eina que permetrà comparar el que rep cada ciutadà segons on visqui, i veure si hi ha desequilibris entre territoris.

Això són les balances fiscals? No! Les balances fiscals comparen el que reps i el que pagues; no el que reps amb el que rep el veí. Això és una altra cosa. Saber que els catalans estem més mal servits que els extremenys però millor que els valencians no respon a la pregunta: del que paguem, quant ens en tornen? Aquesta és la discussió que no agrada al ministre perquè se n'aprofiten, diu, els independentistes. S'estima més, potser, que valencians, catalans i extremenys ens mirem de reüll.