El febrer, contràriament a l'opinió generalitzada, m'agrada. M'abelleix que el temps comenci d'allargar-se. També em plau la seva imprevisibilitat. I això que el seu nom fa tronar i ploure; febrer, mes de les febres. El nom no és d'ara, sinó dels idus (llegiu calendaris) de Roma. I un altre aspecte suggestiu, que oblidem: històricament és el darrer mes de l'any. D'aquí la cua dels vint-i-vuit o vint-i-nou dies. Amb el març, dedicat curiosament a Mart, el déu de la guerra, s'anuncia ja la primavera. La calma de febrer, a Tossa, és absoluta. Gener és el mes de les festes. I març també, perquè la vila s'omple amb les rues de carnestoltes. Les llargues capvesprades ajuden a la lectura pausada, potencien l'amor envers la música, literatura i art i afinen els sentits envers les formes i expressions de la bellesa. I, sobretot, reconcilien l'home amb Déu, amb si mateix i amb els altres. Ah! Us heu fixat en les nits de febrer? Tan placèvoles i tan prenyades d'un silenci, només interromput per algunes ràfegues de vent; o qualques tronades llunyanes. I de dia? Quina pau! Només veureu el vol d'alguna gavina perduda. O de tant en tant algun lladruc de gos. O el pas pausat de qualque automòbil del veïnat.

Tambe és cert que no és un mes grat per a les persones d'edat. La dita popular no pot fallar:

Febrer, febrer! Llença les velles al femer / I les joves també..!

I tanmateix, en aquest febrer de 2014 en molts dels nostres pobles les campanes ploren a mort més del que voldríem. De vegades no només voguen per a la gent d'edat, sinó per homes i dones encara en la maduresa de la joventut. Ja ho sé, tot això; però deixeu-me dir-vos paraules d'esperança en aquests inicis de febrer. S'han reduït a la mínim a expressió els "muntatges" massificadors de reclam per a turistes. Ben diferent del sensacionalisme que ens presenta la televisió, prenyada de diletantisme pedant i d'hiperestèsia adoles?cent.