En la nebulosa del procés independentista, un actor secundari, Alfredo Pérez-Rubalcaba, brega per tenir-hi un paper principal. Aquests dies hem sabut que el secretari general del PSOE ha mantingut quatre trobades a Catalunya per explicar, en privat, l'alternativa federal que planteja el seu partit. El líder (?) de l'esquerra ha departit amb catalans il·lustres, alhora que rics: dimecres a la nit va compartir taula amb Javier Godó (Grup Godó), Isidre Fainé (La Caixa), Josep Oliu (Banc de Sabadell), Leopoldo Rodés (Mediaplanning), Marc Puig (Grup Puig) i Artur Carulla (Agroliment), informava ahir l'edició digital d'El País. L'endemà, esmorzava amb Antón Costas, president del Cercle d'Economia, i una representació de la junta de l'entitat. La sèrie va culminar amb una trobada amb el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, i amb un esmorzar amb intel·lectuals i creadors d'opinió.

Això és el món al revés: mentre la dreta, que governa Catalunya amb el suport de l'esquerra no monàrquica, malda perquè el procés d'independència s'articuli des de baix, apostant-ho tot a una sola carta, la consulta, l'esquerra, que no governa enlloc i que d'oposició en fa ben poca excepte quan es tracta del projecte de nova Llei de l'Avortament, ordeix una estratègia per controlar la situació des de dalt, buscant aliats en l'empresariat més burgès.

El PSOE i els grans empresaris catalans saben que no els convé la trencadissa, perquè en poden sortir malparats. Rubalcaba es mou molt millor entre bambalines que dalt de l'escenari i sembla tenir clara la recepta per resoldre l'embolic català: tirar del manual de la vella escola, que sosté que el dret a decidir és una prerrogativa dels elegits, o sigui, els que tenen diners i la casta política que treballa per a ells. La tercera via socialista constitueix la reedició de la puta i la Ramoneta i actualitza el principi despòtic il·lustrat de "tot per al poble però sense el poble". Tot plegat, molt d'esquerres.