Altra cosa no, però d'embolicar la troca els polítics catalans en saben una estona. Han muntat un culebrot considerable amb la qüestió del referèndum espanyol sobre la independència catalana. Francesc Homs en va parlar a Madrid, i Oriol Junqueras li va llançar la cavalleria des de Barcelona. Després Homs va mirar d'aclarir-ho i encara ho va embolicar més. Així que mirarem d'ordenar les dades.

La idea és la següent: Primer, la consulta. Si surt que els catalans volem un estat, es busca una manera negociada i pactada de fer-lo realitat (perquè les alternatives són anar a males o quedar-se amb les ganes). La negociació s'ha de fer (almenys) amb l'estat espanyol. Si es tanquen en banda, "Houston, tenim un problema", però si sona la flauta i al final hi ha acord, és probable que el govern i el parlament espanyols es vegin obligats a sotmetre aquest acord a referèndum. Homs ho sap, i es refereix a això quan, a Madrid, li insisteixen que tota Espanya ha de votar sobre el futur de Catalunya. Ve a dir: a la consulta votem els catalans, perquè es tracta de saber el que volem, i el que després accepti l'estat, si cal, que ho voti tothom. Esquerra no hi està conforme perquè no vol que els espanyols decideixin sobre Catalunya, però la resolució del Parlament que demana la consulta, i que Esquerra va avalar i votar, diu que el dret a decidir és "la fórmula més idònia per iniciar un procés democràtic i no pas per definir en si mateix una realitat jurídica que dependrà de la negociació política posterior i de l'aplicació dels resultats del referèndum d'acord amb el principi de legalitat i sense excloure, naturalment, els processos de reforma constitucional". Doncs aquests processos de reforma constitucional són els que segurament exigirien un referèndum espanyol, segons el text de la mateixa Constitució.

Això, que sembla fàcil d'explicar, s'embolica quan Homs no vol que sembli que hi ha problemes entre CiU i ERC, i per això es passa tota una entrevista parlant de la negociació prèvia a la consulta quan la periodista li pregunta per la negociació de després de la consulta. Però amagar les discrepàncies no serveix per solucionar-les, sinó per emboirar l'ambient.

De totes maneres, no cal que s'hi amoïnin gaire: el ministre García Margallo ha dit que "una Catalunya independent només podria ser-ho en virtut d'una declaració unilateral d'independència". Junqueras i els de la CUP li enviaran una panera.