La compra del fons d'art del crític i poeta Santos Torroella s'ha convertit en el gran tema de debat de l'actual mandat municipal de Girona. No endebades es tracta d'una inversió elevada en una època en què totes les despeses s'han d'analitzar amb lupa. La col·lecció, que inclou també la biblioteca i l'arxiu personal del que fou reconegut crític d'art, està valorada en 3'9 milions d'euros. A més, caldrà afegir-hi la rehabilitació de la Casa Pastors (antiga seu de l'Audiència Provincial). No només és una inversió quantiosa, sinó que el debat que s'ha obert sobre la conveniència o no de la seva adquisició resta molt lluny de la unanimitat a favor. Destacats experts en art o bé s'oposen a la seva compra o la consideren massa cara. També hi ha, per descomptat, defensors de la seva adquisició. És prou conegut igualment que la Generalitat defensa que es quedi a Catalunya i, per això, ha instat l'Ajuntament de Girona a adquirir-la. Així ho han expressat els consellers Mascarell i Vila, però s'ignora quina serà l'aportació econòmica del Govern català. Avui, el ple municipal de Girona ha de sotmetre a votació la compra de la col·leccció Santos Torroella. La decisió ja es va ajornar el passat mes de setembre per la falta dels suports necessaris. Hi ha més interrogants que certeses; interrogants que s'haurien de revelar tractant-se de la inversió més important que afrontarà la ciutat en l'actual mandat municipal. Tot apunta, a hores d'ara, que la compra es podria aprovar amb el vot de qualitat de l'alcalde. Costa d'entendre que una adquisició que comporta una elevada despesa de les eixutes arques municipals no compti amb un ampli consens. En aquest sentit, no seria sobrer plantejar-se seriosament la consulta ciutadana que ha proposat la CUP. Si l'Ajuntament ha promogut la participació ciutadana per decidir a quin projecte o projectes es destina una determinada quantitat de diners dels pressupostos municipals, per què no estendre aquesta participació al conjunt de la ciutat per decidir una compra important que, després del debat obert, no gaudeix d'un consens general? En definitiva, el dret a decidir.
