AMaria Lluïsa Whal i Ferràndez. El pi amb la seva rica varietat és indubtablement un dels arbres més estimats de Catalunya, sobretot del litoral. Pi bord o pi pinyoner? Tant se val. Ja sigui per la seva esveltesa o la colpa arrodonida; la diferent tonalitat verdejant del fullac o les sinuositats de les seves arrels. Ara recordo al Maresme el Pi d'Estrach; o el Pi de les tres branques a Berga -trinitari, nacional i verdaguerià-; o el Pi de Formentor a Mallorca: "més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger", en paraules del poeta. I tanmateix, dubtem que s'hagi cantat alguna vegada un pi de les característiques del Pi de Tossa. Si aneu des de la Platja Gran cap a la Mar Menuda per l'Avinguda que recorda el pas de sant Ramon de Penyafort "confessor de reis i de papes", mireu cap a la platja, picallada al capvespre de pescadors de canya que li donen escalf humà. Mireu aquesta mar de febrer, de blau aplomissat i onades suaus que besen la diminuta platja. Contempleu el silenciós vol d'una gavina perduda i fixeu els ulls entre l'Illa de Tossa i Ses Illetes de l'esquerra. I entremig, sa Banyera de ses Dones, d'aigües transparents, davant la Creu de sant Ramon tan misteriosa: una creu de feldespat rosat enmig de roques granítiques. Al davant, entre el blau de la mar i el torrat del rocam hi sobresurt, ull viu com un centinella, el Pi de Tossa. Aparentment, no sembla res de l'altre món si no fos que s'erigeix sobtadament al cim de la roca pelada, envoltat del blau del cel i l'atzur de les aigües pampalluguejants. Un pi adaptat tan meravellosament al medi que s'alimenta de la salabror del mar. En les meves passejades des del Cap d'Or fins a la Mar Menuda, el Pi de Tossa m'atreu com un imant; tronc lleugerament tort, fullam d'un verd més aviat fosc i únic per la seva situació privilegiada en aquell paisatge diamantí. Fet dels aires del cel i del salmastre, de què viu? Creix. A l'embat de tots els vents. Quin misteri de vida es congria sota les seves arrels?