Certament, la Generalitat és anterior a la Constitució espanyola, com diu el Govern català en el "document de treball" que replica el memoràndum de Margallo als ambaixadors. Document que ha ocupat hores de lleure del conseller Francesc Homs (segur que redactant-lo s'ho passava més bé que anant a visitar cunyats) i que ha estat enviat a Margallo perquè l'enviï als ambaixadors, cosa que no farà. Per tant, el document serà sobretot d'ús intern a Catalunya, per si algú s'havia cregut les afirmacions del memoràndum. L'estratègia del Govern continua centrada en la fase de crear una majoria sobiranista suficient per ser motor d'un canvi institucional rebutjada per uns i altres de la política espanyola. Per tant, ha de ser una majoria aclaparadora i molt convençuda, molt resistent. A més, com que l'acció exterior de la Generalitat és limitada, tot català ha d'estar preparat per vendre el producte en els seus viatges a l'estranger.

El memoràndum Margallo, per exemple, diu que ha estat la Constitució la que ha permès a Catalunya fer el camí de l'autonomia. I el document Homs respon que la Generalitat és anterior, i que la seva recuperació data de 1977, un any abans de la Constitució. I és cert, tan cert com que aquella recuperació tarradelliana va ser per decret d'un cap de govern democràtic però preconstitucional, una legitimitat més feble que la de l'Estatut de 1980. Però si la cosa va de calendari, no s'ha de dir que el 1977 ve abans del 1978, sinó que la Generalitat neix al segle XIII, amb el nom de Diputació del General, com a organisme de recaptació de les Corts catalanes, i en els segles següents va prenent funcions polítiques fins llavors reservades al rei i a la seva estructura de delegats territorials.

Resulta d'allò més distret que la primera funció de la Generalitat fos justament la de cobrar tributs, d'acord amb el que les corts havien acordat amb el rei. És clar que aquella situació tenia ben poc a veure amb l'actual. La sobirania residia en uns reis que ho eren per naixement o casament, i que sovint provenien d'altres terres. I les famoses corts eren compostes per representants de la noblesa, de la jerarquia eclesiàstica, i de les ciutats i vil·les reials -una minoria de la població. Però tant se val: la legitimitat d'una reivindicació no rau en les batalletes de temps molt diferents ni en una "operació Tarradellas" criticada llavors pels qui ara hi apel·len. Rau en la voluntat dels ciutadans.