Ja ha quedat clar que "constitucionalista" és sinònim d'unionista, d'espanyolista i de persona contrària als drets nacionals de Catalunya, i també a la seva llengua i cultura. El PP, UPyD, Ciudadanos, etc. es presenten així... i també el PSOE. Són tots aquests grups, així com la immensa majoria d'intel·lectuals, artistes, i personatges públics espanyols -allò dels "intel·lectuals castellans" que estimen Catalunya és una pura falòrnia- els qui ho han deixat ben clar, del dret i del revés. Les aspiracions del poble català no caben a la Constitució. Fins ara tot més o menys normal. El que no ho és en absolut és que el PSC aboni aquestes tesis. Queda clar que, des del Congrés de "fisió" amb el PSOE, n'és un simple apèndix: i ho són tant el representants de l'aparell com els anomenats "crítics" o del "sector catalanista". Si realment ho fossin ja haurien deixat el partit fa temps... Però és clar, els càrrecs i les poltrones pesen... Com fa el bolero -i ho diré- en l'única llengua realment "constitucional", "lo tuyo es puro teatro". De fet, malgrat que històricament el PSC hagi fet un gran treball de defensa de la llengua catalana, ara, amb la seva defensa de la Constitució (i dels dictàmens del Tribunal Constitucional) es col·loca del costat de l'anticatalanisme més rabiós. No ens inventem res. Vegem el títol 3r de la Constitucio que, suposadament, defensa la nostra llengua.

"1.- El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la".

"2.- Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.

"3.- La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció".

En primer lloc s'hi fa la trampa d'anomenar "castellà" allò que tothom anomena llengua espanyola -i la infinitat de textos que avalen aquesta designació no han pas estat declarats anticonstitucionals-. En canvi ja veieu el marrameu organitzat pel PP sobre el nom de català al País Valencià, a la Franja o a les Balears.

I, atenció! L'expressió "les altres llengües espanyoles" significa, de fet, que són dialectes del castellà. De forma que podríem dir racista i discriminatòria, només aquesta llengua té drets i obligacions. Enlloc s'anomena el català, ni se li concedeix cap dret. Quan es parla de "diferents modalitats lingüístiques" rebaixen el català a això, a una modalitat, com ho pot ser l'andalús o el murcià. A més podem veure com entén l'estat, el PP, el PSOE i el PSC -qui calla atorga- aquest "respecte": intent de liquidació del català, dels seus noms fora de Catalunya, imposició de l'espanyol per part de l'Estat, i els seus coadjuvants -de la Renfe a Adif, amb els Ministeris al complet-. Defensar la Constitució i el Tribunal Constitucional és defensar l'extermini de la llengua catalana, ras i curt.