Països Catalans o Espanya oriental?
Joan Boronat Lecha. Blanes.
Si reeixim a fer de Catalunya un estat, sense mirar d´ampliar-lo, el més raonable és anomenar-lo Catalunya; però, si més tard, s´hi volguessin federar balears i valencians, el nom de Catalunya no escauria a aquestes comunitats. «Països Catalans» defineix la nostra nació, però un estat amb aquest nom seria incert; al País Valencià té zones on es parla castellà, i a la Vall d´Aran occità, per tant els seus habitants, políticament, són valencians i catalans respectivament, però en l´àmbit lingüístic no formen part del conjunt, que, a més, seria incomplet sense Andorra i l´Alguer (Sardenya), que són part de la Nació catalana però és impensable que s´hi incorporin políticament.
Alguns ciutadans que clamen independència ho fan per tallar amb un Estat espanyol feixista i espoliador, però és lògic que se sentin arrelats amb l´Espanya dels seus orígens i no els entusiasmi renunciar a ser espanyols. Com ja manifesto en una carta anterior (República d´Espanya Oriental, Diari de Girona, 2.3.2013), no veig per què hem de renunciar a la titularitat de la nostra part d´Espanya, tot i que, per raons comprensibles, es repudiï la paraula «Espanya» i es prefereixi «enínsula ibèrica». Valencians, mallorquins i catalans, tenim les nostres identitats i la nostra llengua, però, en l´àmbit geogràfic i en el polític, som espanyols, i tenim la llibertat i el dret de poder anomenar el conjunt dels nostres territoris germans Espanya Oriental. Que aconseguim amb això? Per una banda, que ningú, nascut dins o fora dels nostres territoris, hagi de renunciar al gentilici d´espanyol; per l´altra banda, abandonar amb humilitat l´actitud prepotent que els catalans exercim en relació amb valencians i balears, amb el pretext històric de llur origen català, emplaçant-nos a llur costat.
Encerclament
joan coll vila. figueres.
Això és el que està fent el Govern central d´Espanya de mica en mica al poble i institucions de Catalunya amb el suport de la resta de partits. Encerclament per tots costats, jurídics, judicials, funcionarials, econòmics etc. etc., i és com ho han fet sempre des de fa 500 anys. Només cal llegir la història per adonar-nos que ara es torna a repetir una altra vegada amb diverses formes. L´ofensiva ve de totes bandes, a nivell diplomàtic internacional, aprofitant els esdeveniments futbolístics de casa nostra, escanyant les transferències a l´autonomia a fi de portar la ciutadania contra ella i de rebot a fer tancar institucions i empreses. Ara tocarà el torn a la televisió catalana; i si no, al temps. Només cal fixar-se els divendres després del Consell de Ministres del govern quan surt el portaveu de torn a fer un resum del «paquete de medidas» que hi han pres. Cada setmana hi ha una normativa o altra, per petita o inofensiva que sigui, que no afecti directament o indirecta els Països Catalans. Per anar en contra, esclar. Amb tot hem donar suport als nostres partits i associacions que donen la cara per aconseguir la independència. Visca Catalunya independent.
Val la pena
Roser Alfonso. girona.
Hi ha dies en què els exàmens són capaços de canviar-te la cara, el caràcter i les ganes de gaudir. L´estrès es contagia i, quan els exàmens s´acosten, tots estem una mica insuportables. Però quan estàs de cansada, encens la ràdio i de sobte sents la teva cançó, la cançó d´aquell estiu, la cançó amb la qual no vas parar de ballar, aquella la qual et porta moltíssims records ... t´adones que val la pena esforçar-te per després, poder passar-ho bé. T´adones que tens amics que són com germans, avis que et truquen i es preocupen per les teves notes, mares que fins que no veuen la cara davant la pregunta «com t´ha anat?» no estan tranquil·les i germanes que encara que a vegades no ho sembli també es preocupen pels teus exàmens. Sempre tens alguna cosa per la qual donar les gràcies i somriure i algú amb qui parlar del teu estiu. Així que, a arrasar amb els exàmens i recorda: Val la pena.
