L'escriptor grec Petros Màrkaris ha publicat darrerament el tercer llibre Pa, educació, llibertat que completa l'anomenada "Trilogia de la crisi" de la qual formen part les dues obres anteriors: Amb l'aigua fins al coll i Liquidació final. Amb esperit crític s'endinsa per una Grècia empobrida, esquitxada de manifestacions constants i amb la creixent presència inquietant de grups d'extrema dreta.
La trama se situa en un futur imaginari en el qual Grècia s'ha declarat en fallida, ha a?ban?donat l'euro per recuperar el dracma i s'ha vist forçada a suspendre pagaments.
En un context social desolador, el comis?sa?ri Kostas Kharitos ha de trobar l'assassí d'un constructor, d'un catedràtic i d'un sin?dicalista. Tots tres tenien en comú, durant la seva època d'estudiants, haver encapçalat la lluita contra l'anomenada "dictadura dels coronels", que van governar Grècia des del 21 d'abril de 1967 fins al 24 de juliol de 1974.
Concretament, havien participat activament el 14 de novembre de 1973 en l'ocupació de la Facultat Politècnica d'Atenes, des d'on, durant els tres dies de tancada, s'emetien missatges, consignes i notícies amb una emissora de ràdio clandestina. La revolta va acabar amb la irrupció de l'exèrcit, que va provocar morts i ferits.
Aquell episodi serveix a l'escriptor per passar comptes amb els exponents de la "generació de la politècnica", als quals acusa d'escalar cap a les altes esferes de la política i els negocis gràcies a l'aureola de lluitadors. Per Màrkaris, l'origen de la corrupció política i el desassossec social actual és culpa dels que, una vegada esfondrat el règim dictatorial, es varen convertir en una elit disposada, sense cap escrúpol, a compensar-se per la repres?sió que van patir.
Ara bé, aquesta visió simplista dels bons convertits en dolents allunya el relat de qual?sevol versemblança perquè, generalment, són els arribistes, oportunistes i panxacontents qui ocupen les poltrones del poder després d'arraconar els autèntics lluitadors.
A més, no n'hi ha prou que la crítica corrosiva contra els aprofitats d'antany s'acompanyi d'una tímida lloança als joves desheretats d'una societat que només ofereix atur o emigració. "La nostra generació s'ha fet gran enmig d'un gran somni, on ho podies tenir tot, i ara es desperta en un malson, on t'ho prenen tot. No volem ni somnis ni malsons. Volem la realitat", li engega una jove manifestant a un astorat comissari.
De fet, el desencant que traspua la novel·la deixa al lector un regust insuportable de de?ses?perança envers el futur. Precisament quan és més necessària que mai la lluita contra la desafecció i per la regeneració de la política.
Petros, no afluixis! Ciutadans, endavant!
