La situació a Catalunya és asfixiant i gravíssima i el que ha passat al Congrés encara ho accentua... els empresaris catalans estan acorralats i cosits a impostos, més que els de Madrid. Això ho venia a dir ahir Manuel Millán Mestre, que no és precisament algú sospitós de ser un sobiranista, sinó que és un vell rocker del fraguisme (de Manuel Fraga). El Congrés ha decidit lacrar la porta a qualsevol tipus de diàleg, proposat per CiU, ERC i IC, perquè es pugui fer el referèndum de novembre. I ha accentuat la gravetat aprovant una moció instant el Govern espanyol a prendre les mesures legals que calgui per poder preservar la unitat d'Espanya, una expressió que ens remet als pitjors escenaris de la història contemporània.
L'actitud del PP i el PSOE en el debat de política general no és que hagi fabricat més independentistes -que també???-, sinó que definitivament deixa clar que l'actual classe política espanyola està incapacitada per resoldre el que anomenen problema català. I la propera generació política espanyola tampoc perquè fins i tot està menys preparada i és molt més obtusa (Chacón, Feijoo...). Aquesta conjuntura, sumada a les urgències catalanes -l'anomenat "tenim pressa"- fa que s'estiguin aproximant un temps dramàtics, amb una confrontació entre Catalunya i Espanya que planteja unes conseqüències difícilment avaluables ara mateix. És així és miri com es miri. Qualsevol escenari que parteixi de la cita del novembre és traumàtic perquè la base és que l'actual govern del PP, i fins i tot l'oposició del PSOE, nega amb rotunditat amenaçadora el dret que els catalans reclamen de votar per decidir el seu futur. I ho neguen perquè possiblement són conscients que els resultats, ara mateix, fan aparèixer al seu pitjor fantasma: allò que anomenen secessió.
Falten nou mesos perquè passi alguna cosa. Tot allò que fins ara només han estat paraules, es convertirà en fets. Uns fets que ara mateix ens fan intuir una tempesta de conseqüències imprevisibles.
