Dir "la consulta és la democràcia" és un insult a la intel·ligència. Votar no sempre és democràtic. Feia referèndums en Franco. I Pinochet. I votacions, n'organitzava fins i tot Stalin. Per votar cal alguna cosa més que una urna. Cal llibertat, especialment llibertat d'expressió, d'opinió i de pensament. Vull votar. Vull decidir molt. Moltes vegades i per molts motius. No només vull votar per prendre una sola decisió. Hi ha un espai suposadament democràtic on la democràcia es practica a conveniència: els grans partits polítics. "Democràcia sí, però no per a ma casa", deia la meva mare. Són ja massa els líders polítics que són escollits per designació directa d'un suposat líder espiritual davant la impotència dels seus militants. Imaginar Artur Mas, Oriol Junqueras, o els seus alcaldables gironins Carles Puigdemont o M. Mercè Roca sotmesos a unes primàries seria absolutament utòpic. Com ho hauria estat veure Joaquim Nadal sotmès a aquest mateix procés electoral intern. La regeneració de la política demana valentia, coratge. No nomes fotografies pel dret a decidir. Volem utopies. Comencem per la consulta, si es vol. Però continuem pels partits i els seus líders.
