Un diàleg de SORDS?

D'aquí al setembre (quan tindrà lloc, si Artur Mas compleix allò promès, la convocatòria del referèndum o "consulta") han de passar moltes coses. El Parlament català ha sol·licitat al Congrés dels Diputats l'autorització perquè el govern català pugui "convocar i celebrar un referèndum", la resposta del qual ja és coneguda per endavant. El Congrés podria veure aquesta proposició aquest mes de març o abans de Setmana Santa.

Els aparells de propaganda de CiU i ERC fa temps que funcionen a límit, molt subvencionats per la Generalitat o dependents directament del Govern (TV3, Catalunya Ràdio i l'agència ACN): tots els diaris de paper i digitals, televisions (les freqüències les concedeix la Generalitat), ràdios (les radiofreqüències són de la Generalitat), amb una insistent presència en les xarxes socials, responent -i no sempre amb bones paraules- als qui no siguin independentistes i posin inconvenients en aquesta qüestió.

És a dir, que la Generalitat disposa d'un aparell de propaganda colossal, a més de totes les estructures de poder, des del Govern a les quatre diputacions i l'Ajuntament de Barcelona, etcètera. A això cal afegir els centenars d'actes que aquest 2014 se celebraran en tot el territori català commemorant els 300 anys de "la conquesta" de Catalunya per l'Espanya borbònica de Felip V, en la Guerra de Successió. Amb tant poder, anàleg al que tenia el PSC fa quatre anys (el PSC tenia fins i tot el suport i els pressupostos del govern de Zapatero), no pot Artur Mas morir d'èxit com el PSC que avui està dividit i víctima de les seves pròpies contradiccions? El PSC tenia com a soci imprescindible a Esquerra Republicana en el tripartit. Igual que ara Artur Mas, i en els dos casos ERC marcava la ruta a seguir. Hi ha un paral·lelisme? El temps ho dirà.

S'ha incrementat l'independentisme en plena crisi econòmica, basat en afirmacions molt senzilles i fàcils d'entendre, encara que més difícils de demostrar: "Espanya ens roba", "els nostres impostos se'ls queda Espanya", "serem la Suècia de la Mediterrània", "pagarem menys impostos", "tindrem millors serveis socials", etc. Molta gent, especialment de la Catalunya interior, creu que la independència és la solució a la crisi. La propaganda ha fet que avui un 45 % dels catalans cregui que seguirem a Europa, quan s'ha dit per activa i per passiva per part de les màximes autoritats europees que no serà així. Quan es diu que Catalunya està arruïnada, que no té crèdit internacional doncs el seu deute puja a 60.000 milions d'euros Mas afirma que en quatre anys s'haurà pagat el deute si els impostos es queden a Catalunya.

La propaganda ara es basa en dos eixos: "Madrid (Rajoy) es fa el sord i no vol dialogar, és a dir que la democràcia està del nostre costat", i "Madrid no vol que votem, quan la cosa més democràtica és votar" (a Catalunya es vota gairebé cada any per unes eleccions o altres). A més, Catalunya no és Kosovo, ni els kurds, ni els tibetans, ni els palestins. No és un poble "sotmès".

Pensar en un diàleg o entrevista entre Mas i Rajoy, avui, és molt difícil: seria un diàleg de sords, després que Rajoy va cancel·lar aquesta entrevista quan va saber el dia i la pregunta del referèndum. Així les coses, diu Rajoy, de què hem de parlar? A més l'escena del sofà serviria a Mas per reforçar la seva tesi que "Madrid no ens vol escoltar". Rajoy ho veu com una trampa. A més, el que digui Rajoy a Catalunya no té cap credibilitat als mitjans i les tertúlies. I el PP té una escassíssima presència institucional i mediàtica. Rajoy va acudir a Barcelona per dir que "mentre sigui president del Govern, no hi haurà referèndum a Catalunya, ni hi haurà desmembrament d'Espanya". Mas argumenta que el referèndum pot fer-se si "hi ha voluntat política" és a dir si hi ha una lectura "elàstica" de la Constitució. Però Rajoy respon que la Constitució és "flexible" però no serveix per a "dreceres" com vol Mas.

També Rajoy treu legitimitat al referèndum perquè CiU no es va presentar a les eleccions de 2012 demanant l'autodeterminació en el seu programa electoral, com va fer el líder independentista escocès Salmond i va guanyar les eleccions. Això és un frau electoral. Mas es recolza en les enquestes i en la gran manifestació de l'11 de setembre passat. Al seu torn Rajoy replica que més manifestacions que les que hi ha hagut al País Basc ja no n'hi haurà, i els bascos en 40 anys, fins i tot amb assassinats contra les Forces Armades, amb majories independentistes, no han aconseguit la independència. Mas replica que a Catalunya no volen la violència, sinó democràcia, i insinua que la seva estratègia és la de polítics florentins i no bascos.

El pas següent a les eleccions europees és dissoldre el parlament català i convocar eleccions autonòmiques -si no és possible celebrar el referèndum- que poden ser "plebiscitàries", segons Mas i Junqueras, però ja ens n'aniríem a finals d'any, o potser Mas voldria arribar, encara que sigui prorrogant els pressupostos del 2014, tal com s'han aprovat ara (pressupostos per a dos anys), fins al final de la legislatura l'any 2016 després de veure el que passarà a les eleccions municipals, autonòmiques i generals espanyoles.