Ves quin daltabaix! El president d'un país sotmès i espoliat per un altre país ha gosat dir que no descarta, si la via democràtica de les urnes no prospera, plantejar una declaració unilateral d'independència. Ja era hora que una cosa tan natural i evident fos verbalitzada, penso jo. Però resulta que una proposta com aquesta, que a més de natural i evident és assenyada i necessària, per comptes de despertar adhesions incondicionals, desperta reaccions airades, especialment des de l'espanyolisme dogmàtic del PP, C's i els actuals dirigents del PSC. Sembla que molts dels deixebles de l'Espanya eterna, amb arrels anteriors al Big Bang, comencen a trobar gustet a usar paraules altisonants i expressions com "trencament de la convivència". Deuen sentir-se segurs en el "78 Año Triunfal". Estan acostumats a passar el poble per les armes i prefereixen l'argument de les espases al de l'intel·lecte. Alguna cosa va ?coixa en la seva idea d'Espanya que en 300 anys no hagi pogut seduir els catalans. A veure quina ximpleria seran capaços de cometre aquesta vegada. Nosaltres no hi tenim res a perdre. Al contrari, la nostra causa serà més internacional.