Artur Mas "no descarta" la Declaració Unilateral d'Independència, la DUI. Ho va dir en una trobada amb lectors d'El Periódico. I el cel va caure damunt dels nostres caps: Ciutadans ja l'anomena el Tirant el Blanc del separatisme. Però el que va dir Mas va ser el següent: "Ara només pensem a fer la consulta del 9 de novembre. Si al final ens quedem desarmats, decidirem si usarem el marc legal de les eleccions, que podrien ser anticipades o no". I després?, li van preguntar. "No podem descartar la declaració unilateral. No és el nostre marc ideal, i el millor, ni el que volem, però no podem descartar-la". En un marc d'ambigüitats i de fulls de ruta que dibuxen camins infinits, tos ells amb un "potser" com a indicador, la necessitat de vendre notícies converteix el "no descarto" en un titular revestit de la contundència de les grans afirmacions, i que com a tal és rebut, aplaudit, replicat, qüestionat o agrament blasmat. I, és clar, Convergència ha d'afanyar-se a sortir per apagar el foc: l'objectiu "total i absolut" és la consulta, diu Xavier Trias. Lligueu els matxos i que ningú no prengui mal.

El problema és que del procés se'n xerra molt però no se'n diu gran cosa de nou, sobretot des de Presidència. Tampoc se li poden demanar novetats cada dia. La posició oficial consisteix a decidir cada pas després de comprovar el resultat del pas anterior. Ara toca esperar que el Congrés rebutgi la petició de permetre la consulta. Quan arribi el no en tornarem a parlar. El govern i el partit de Mas estan oberts a totes les opcions, que és tant com dir que no aposten per cap en particular. El pla B té una sola línia, i diu: "Pot passar qualsevol cosa, depèn de com bufi el vent". Però això és massa obert per a una opinió pública que demana novetats i certeses. Per això un "no descarta" carregat de matisos es conveteix en fugisser centre del debat.

Caldria fer un gran pacte, que impliqui polítics i periodistes, per eradicar l'expressió "no descarto" de la nostra retòrica, perquè és una manera de deixar-la anar sense acabar-se de mullar. Només provoca focs d'encenalls. Mirin, jo no descarto que em toqui el pot de la Bonoloto, i això que no hi jugo. Tampoc no descarto que m'abdueixi un ovni, perquè els científics no descarten que hi hagi vida intel·ligent en altres planetes remots. Però per si de cas, continuaré intercanviant treball per diners i estalviaré per a la vellesa, com si els ovnis no existissin.