L'articulista americà del Diari de Girona Samuel R. Simon i la seva dona, Elena Galynina, visitaren el director Jordi Xargayó fa uns anys. Després els vaig acompanyar per l'emotiu Call -són jueus- i pel russificat Lloret -ella és una pianista russa-. Menjàrem peix al costat de l'església i la carta estava també en rus. Resseguint el passeig de la costa, veiérem una de les primeres torres de la Costa Brava, d'un rus blanc, és a dir exiliat del comunisme. Elena parlà animadament amb dues russetes rossetes a la platja. Acabàrem admirant el monument als emigrants d'Amèrica que no reeixiren. Els espanyols, com els russos, commemoren imperis mentre els catalans recordem els que tingueren un somni i no l'aconseguiren.
El malson de Crimea no és el somni de Lloret. Lloret i la Costa Brava són el que voldria ser Crimea, un centre internacional de turisme. Lloret rep més russos -turistes, no militars- que el Sebastopol de Tòlstoi i Catalunya acull cada any més russos que els que viuen a Crimea.
Crimea no té la llarga història de Catalunya. No ha estat una nació des de fa mil anys. Ha estat ocupada igual que Catalunya al segle XVIII però la població original tàrtara fou deportada per Stalin. A Catalunya encara hi som els catalans. Franco no va poder convèncer Hitler perquè ens deportés, com vaig escoltar explicar al meu pare, l'editor de DestinoJosep Vergés Matas, que estava molt ben informat. "Encara estem vius!" deia emocionat a un amic. Crimea està mig morta, però no enterrada del tot.
Putin pateix de la mateixa debilitat que Rajoy: no poden amb la democràcia. Rajoy és incapaç de negociar i Putin tira pel dret. Si Ucraïna celebra eleccions constituents el maig, per què envia milers de soldats, sense distintius, a ocupar Crimea? Accelera un "referèndum" sota els tancs. Ja he explicat a "Putin, com Rajoy, tem el vot" (DdG, 9 de març) que en una votació lliure Moscou, igual que Madrid, quedaria en evidència. Els catalans no volen Madrid, però Crimea no necessàriament vol el Kremlin.
Catalunya no és Crimea. Després de tres manifestacions milionàries en dos anys, es convocaren eleccions al Parlament en les quals els partits es posicionaren sobre el referèndum per la independència. Quatre anys després de la primera manifestació celebrarem el referèndum. Crimea no ha convocat cap elecció. Per què les presses per un "referèndum" abans de votar? Perquè Putin sap que els crimeans no el voldran en un vot lliure.
Crimea planteja un nou problema a Madrid. Si Crimea abandona Ucraïna, trencarà Rajoy amb Rússia? Si Rússia i Europa acorden un referèndum per la independència, deixarà Espanya la Unió Europea? L'immobilisme anticatalà no té futur. Tard o d'hora votarem. El mateix vot que celebra, amb normalitat democràtica, Escòcia. No la farsa russa de Crimea. De fet el poble rus ja ha votat per Lloret i Catalunya, no Sebastopol i Crimea. Catalunya funciona. Espanya i Rússia no. Putin i Rajoy tampoc.
