El debat sobre la consulta al Congrés dels Diputats serà d'aquí a un parell de setmanes: abans del que es preveia. Per ser més precisos, el debat sobre la petició que l'estat autoritzi la Generalitat a convocar la consulta, mitjançant una cessió puntual de la seva competència exclusiva. De debats sobre la consulta n'hi ha cada setmana, perquè sempre apareix per un cantó o un altre, però aquest acabarà en una votació amb efectes jurídics i polítics. En conseqüència, es posarà tota la carn a la graella. Ja no serà una escaramussa de cinc minuts a la sessió de control del govern.

Tres representants del Parlament de Catalunya es dirigiran als diputats per defensar la petició, i després cada grup parlamentari explicarà el sentit del seu vot. Si no passa res molt extraordinari i sorprenent des d'ara fins el dia 8 d'abril, data triada per a la sessió, el resultat és previsible: els vots del PP, el PSOE i UPyD, com a mínim, diran que no a la proposta que el Parlament català va aprovar per una majoria molt àmplia. La representació democràtica dels ciutadans espanyols dirà que no a la representació democràtica dels ciutadans de Catalunya. I no per esperat deixarà de ser un tràmit important que obrirà un nou capítol, de signe intuït però incert.

I aquest debat i aquesta votació es produiran tot just un mes i mig abans de les eleccions europees, de manera que la seva dimensió electoralista no s'amaga a ningú. El PP, que és amo del calendari, ha decidit que la "questió catalana" inauguri la campanya. Deu comptar que aquesta carpeta juga a favor seu. En el debat, Rajoy es mostrarà intransigent en la defensa de la unitat nacional espanyola, i així guanyarà vots patriòtics i/o evitarà perdre'n en direcció a UPyD. El PSOE, que no acaba d'estar còmode en aquesta qüestió, podrà triar entre anar a remolc del PP o complicar-se la vida, i totes dues coses són dolentes. Pel que fa a CiU, ERC i ICV, encarregats de defensar la proposta, convertiran la democràcia en el seu principal argument -"per què no ens deixen votar?"-, i aquest sempre és un paper agraït. Tornaran a Barcelona amb una negativa al sarró, però seran aclamats com a heroics defensors de la terra, bon cop de falç.

El PP accepta escenificar la tensió per millorar les seves posicions al conjunt d'Espanya encara que el cop de porta faci créixer uns quants punts més l'independentisme a Catalunya. Sembrarà vents. Recollirà tempestes?