Aquest matí, de bona hora, he anat a passejar per la Vall de Sant Daniel per gaudir del despertar de la primavera. Quan, de tornada, m'he assegut en un banc davant del monestir he vist que venia una persona amb el caminar feixuc, lent i cansat. L'aspecte era de persona sense llar, pobra i immigrada. Vestida amb roba espellifada com feia temps que no veia, la cara sense cap expressió, la mirada morta.

Una altra persona s'ha aturat al seu davant, li ha donat unes monedes i li ha dit que al cap de poc trobaria una fleca on podia comprar pa. El sense llar ha agafat les monedes sense dir res, sens cap canvi en l'expressió de la cara ni en la de la mirada. Totalment inexpressiu, com absent. Després ha reprès el seu camí penós cap a la ciutat.

Confesso que l'aspecte més que lamentable d'aquella persona m'ha impactat i m'ha interpel·lat fortament. Ara que s'acosta Setmana Santa podria dir que és un veritable eccehomo, el reflex de la desolació total, de la misèria absoluta. I he recordat els quinze morts de Ceuta i totes les persones que miren d'arribar a territori espanyol des del Marroc. Persones que fugen de la fam, de la misèria i de la violència que impera als seus països d'origen. Persones que esperen trobar una vida millor entre nosaltres. He imaginat les penalitats del viatge que aquesta persona deu haver fet, potser durant anys, per arribar a aquest estat d'abandó, de derrota, a l'exclusió integral, a la depressió sense sortida.

A començament de tardor vaig enviar un correu al regidor de Serveis Socials de l'Ajuntament per interessar-me per les previsions fetes, de cara a l'hivern, per atendre els sense llar que malviuen amb nosaltres. La resposta, a través d'un funcionari, va ser: "(...) ens consta i tenim contacte amb unes 225 persones que viuen sense llar en diferents indrets de la ciutat. (...) Des de la Sopa mantenim un professional que estableix contacte i cert seguiment amb aquesta població, que sovint no vol ser atesa o adreçar-se als serveis socials. Com cada any, quan arriba l'hivern i en els dies de més fred s'obre les portes del centre a més persones, es fa vigilància amb policia municipal en determinats llocs on sabem que pernocten algunes persones, es dóna prioritat als més grans i malalts. També ONGs com (...) surten al carrer a fer atencions especials i en moments que ha fet un fred excepcional, s'han pres mesures especials com utilitzar albergs, pensions o altres instal·lacions".

I penso: el professional de la Sopa deu haver tingut contactes amb aquesta persona que he vist avui? Deu haver rebutjat l'atenció dels Serveis Socials? Quins deuen ser els motius que fan que aquest tipus de persona sovint no vulgui ser atesa pels Serveis Socials?

I també he pensat en la possibilitat que la persona que he vist tingui problemes de salut, potser greus. I no he pogut evitar de recordar Alpha Pam, vint-i-vuit anys, que el 21 d'abril passat va morir a Mallorca amb els pulmons rebentats en un bassal de sang, com explicà l'antropòleg Gerard Horta en un article a Vilaweb. El novembre de 2012, quan ja es trobava malament, va ser visitat per diversos metges del CAP de Can Picafort. El febrer de 2013 el deriven a l'Hospital d'Inca per fer-li una radiografia de tòrax i valorar el que podria ser "un cas primari de tuberculosi". El 5 d'abril es neguen a fer-li la radiografia i al cap de quinze dies mor. El seu company de viatge diu que a l'Hospital d'Inca ja li havien denegat l'atenció sanitària diverses vegades.