El darrer mes, la dreta espanyola i els seus mitjans han girat la mirada, i sembla que alguna cosa més, cap a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), fins al punt de convertir-la en el blanc de totes les boles de la seva fira. I confiem que tot quedi només ací, i que cap dels seus dirigents hagi de seguir els passos d'un Otegi encara incomprensiblement a la presó.

Qui ho sap, potser arran d'aquestes mirades, les esquerres espanyoles i catalunyeses, sempre a remolc i, doncs, heterònomes de la dreta, faran el mateix, i deixaran de mirar-nos de reüll, paternalistament i condescendentment, com si ens diguessin: "Voleu dir que Mas-amb Junqueras- no us està aixecant la camisa"?

Si més no, més d'un conspicu terceraviïsta, sempre clar i transparent com un termòmetre per mostrar la febrada del pensament dels contraris a la independència, ja ha començat a canviar de registre fent així: "I si Mas no és el demiürg enredaire, sinó un pobre captiu de l'ANC"?

Oportuns i oportunistes com sempre del vent que bufa a contracorrent de les expressions del poble, ja hi han girat també l'esguard, i potser alguna cosa més, per etzibar-nos, fidels a una reiterada concepció corporativista, jeràrquica i elitista de la política, un emprenyat: "I a aquests, qui els ha votat"?

Tanmateix, en atenció al nivell polític del país, acostumat a confondre els desitjos propis amb la realitat, això no és gens sorprenent, o força menys que aquesta descoberta sigui compartida també per molts catalans que fins avui no s'havien adonat de la importància de l'ANC en l'impuls del procés i de la necessitat del seu enfortiment humà i material per a reeixir amb èxit en la determinació d'una classe política massa sovint complaent i contemporitzadora amb l'statu quo imposat per les elits polítiques i econòmiques hispàniques.

Perquè, és clar, la independència no pot venir, només, de la iniciativa institucional dels partits polítics actuals: ni del PP i C's, perquè, com a partits nacionalistes espanyols, hi són contraris; ni del PSC, perquè s'ha convertit definitivament en un partit dinàstic; ni d'UDC i ICV, perquè llurs direccions, contràries, si més no provisionalment, a la independència, semblen optar pel regeneracionisme espanyol; ni tampoc només de CDC, ERC i CUP, perquè, com a partits del sistema polític, tenen, com tots els altres, servituds obligades amb la legalitat corresponent.

Però Espanya, amb tots els seus mantenidors, ja ens ha descobert que l'organització per la independència no és ni PP, ni C's, ni PSC, ni UDC, ni ICV, ni CDC, ni ERC, ni CUP... sinó una organització de caire nacionalpopular, l'ANC!

I els qui volem deixar de ser independentistes algun dia amb els deures fets, ho tenim clar: podran destinar els nostres diners a declarar inconstitucionals declaracions polítiques -quina feinada que se'ls ha girat!-, però el que no podran evitar és que a les properes eleccions, que són les europees, tornem a votar aquells qui, com Marc Antoni, es deixin captivar per Cleòpatra, la darrera reina d'Egipte, és a dir, per l'ANC i per les voluntats expressades pel poble d'ençà del 10J de 2010!

I com s'ho faran per declarar inconstitucionals les voluntats polítiques expressades a través del vot?