o passaré a la història com el president que va permetre un referèndum il·legal a Catalunya", va declarar, solemne, Ma?riano Rajoy, president del Govern. Es passa a la història per permetre un referèndum il·legal o hi veu més lluny i tem passar a la Història com el president que va permetre la independència de Catalunya? La Història és la màxima expressió de l'ego que es coneix i Rajoy no vol protagonitzar-la com a subjecte passiu del proactiu Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya. (Proactiu: "una actitud en la qual el subjecte o organització assumeix el ple control de la seva conducta de manera activa, cosa que implica la presa d'iniciativa en el desenvolupament d'accions creatives i audaces per generar millores, fent prevaler la llibertat d'elecció sobre les circumstàncies del context").
No havia vist la Història fins ara, que la treu Rajoy en passiu encara que la llueix Mas en actiu, la Història, majúscula expressió de l'ego. Mas vol pujar a la gropa del cavall de bronze de la Història i fer-se una estàtua eqüestre en condicions, ni burro català, ni cavall de càrrega, sinó un corser de llibertador amb la crinera en bandera i Rajoy no vol aixecar pols amb l'esquena, el cos a terra, el peu a l'estrep, el cavall al galop. El pitjor és que hi hagi la Història pel mig, aquest ego col·lectiu, aquesta mentida oficial per a escolars, dues històries enfrontant-se, a veure qui té el cavall més gros, perquè en l'estàtua eqüestre no hi ha el militar ni el lli?bertador sinó el centaure i l'home posa el que hi ha de cintura per amunt i el cavall el que penja de cintura per avall. S'hauriaestalviat molt bronze si en comptes d'estàtues eqüestres hi hagués estàtues d'herois amb la mi?da i gruix de la verga escollits per ells, perquè poguéssim fer-nos un fart de riure. A Rajoy se'l nota inapetent en general pe?rò cal veure com de trempat va Mas en el procés.
