El bon temps és un concepte real i una metàfora. Amb els dies llargs i lluminosos, apareixen els turistes com les orenetes del poema romàntic, i la crisi sembla menys crisi. A casa nostra, comença a rutllar el servei de rodalies gironí pensat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, dirigit per un gironí. I malgrat els retards, que demostren que les connexions ferroviàries són complexes, la Renfe, tot i que pesi a alguns, és una gran companyia ferroviària en l'àmbit europeu, ajudarà a vertebrar el territori. A l'estiu permetrà que milers de turistes del nord del Maresme i la Selva descobreixin la Costa Brava nord.
Els tres milions d'euros de despesa previstos són molt més barats que l'ampliació, espectacular, del metro a l'àrea metropolitana barcelonina. Potser seria més fàcil fer coincidir l'horari dels trens existents a Maçanet i tindríem el mateix efecte. La macroenomia millora, però moltes llars gironines sobreviuen. Superviència per arribar a final de mes amb impostos creixents i l'electricitat, l'aigua, les taxes municipals, en augment. Supervivència per pagar la hipoteca i les despeses mensuals amb l'ajut dels avis jubilats, que contribueixen que l'economia no col·lapsi. A Itàlia eliminen províncies, a França es redueixen regions. La cúpula política ha de reduir el seu volum. La pregunta és, quan la bonança dels Bons i Lletres de l'Estat arribarà a la ciutadania? La situació de la Generalitat, per exemple, impedeix emetre deute autonòmic. Quan, bones idees com la taxa Tobin per a les operacions de borsa, revertirà en el benestar general?
Que el bon temps sigui l'inici del canvi econòmic.
