Cartes

i Catalunya

Joan Boronat Lecha. blanes.

Crimea tindria similituds amb Catalunya quan aquesta fos un estat independent, i alguns individus, amb mentalitat colonialista espanyola, volguessin arrabassar-ne un tros i reincorporar-lo dins d'Espanya.

Situem-nos per un moment en el futur: Catalunya ha aconseguit la independència. Si hipotèticament hi hagués alguna comarca del País on part de la població sentís nostàlgia del tarannà feixista espanyol (com ha passat a Ucraïna amb els colons russos de Crimea) i vo?lguessin fer una consulta per esbrinar si algú volia que aquella part del territori tornés a formar part d'Espanya (posem per exemple un sondeig que un partit espanyolista colonialista fa en caràcter de prova a les comarques tarragonines). Si Espanya enviés tancs i forces militars (sense identificar, és clar) a Catalunya quan aquesta fos independent, per assegurar que tot es desenvolupés segons els desigs dels colons secessionistes, la qüestió seria: Consentirien les organitzacions internacionals aquesta interferèn?cia violenta per part d'Espanya contra una Catalunya que hagués conquerit la independència pacíficament i democràtica? Si Espanya es comportés amb una Catalunya independent de la mateixa manera que ha procedit Rússia amb Ucraina, aquí té el Sr. Garcia Margallo els paral·lelismes absoluts entre Crimea i Catalunya i entre Rússia i Espanya.

Els centres no escolliran a dit

el professorat

Albert Bayot i Fuertes. Director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona.

En resposta a l'escrit de la senyora Francesca Barti Comalat del dia 2 d'abril de 2014 publicat al Diari de Girona, voldria fer una sèrie d'aclariments:

Respecte de l'argumentació que el Decret 39/2014, de 25 març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents, atorgarà un poder discrecional i absolut a les direccions dels centres educatius, cal fer esment al fet que les direccions no escolliran "a dit" o "arbitràriament" part del professorat dels centres, sinó que ho faran de forma motivada, amb relació al projecte educatiu del centre i amb el compliment estricte del procediment establert. El procés ha de garantir els principis de mèrit, capacitat i publicitat inherents als llocs de treball de qualsevol administració pública i relacionar la idoneïtat de l'aspirant amb relació a l'adequació al lloc de treball i a les peculiaritats del centre educatiu.

D'altra banda -i amb el prec que, quan s'exposen situacions, s'expliqui la totalitat del context-, respecte de la problemàtica personal viscuda a final del curs escolar 2010-2011, sobre la qual esmenta que la direcció d'un centre educatiu de la demarcació de Girona va decidir unilateralment prescindir dels seus serveis docents, cal recordar que, si bé és cert que va confirmar continuar al mateix centre, existia una normativa reguladora de les adjudicacions de professorat (RESOLUCIÓ ENS /1233 /2011, d'11 de maig, per la qual es dicten instruccions referides a la gestió de la borsa de treball de personal docent i per a la compactació de les vacants i substitucions en els centres públics dependents del Departament d'Ensenyament per al curs 2011-2012) i, en el supòsit que ens ocupa, la persona que signa formava part del col·lectiu H (Professorat interí no acollit a les garanties de continuïtat) i qui va ocupar finalment la plaça a què fa referència va ser una altra persona del col·lectiu G (Professorat interí acollit a les garanties de continuïtat) i, per tant, amb dret preferent d'elecció per damunt de l'altre ??col·?lectiu. Així doncs, es fa evident que la direcció del centre no va tenir res a veure en aquesta designació de personal docent ja que tan sols es va aplicar la normativa vigent

Per tot plegat es remarca la necessitat d'informar-se adequadament sobre els marcs normatius que regulen l'exercici professional del docent ja que, tot i que sempre poden ser millorables, intenten garantir l'objectivitat i, sobretot, la millor atenció a l'alumnat.

Nyap a la C-31

a Verges (II)

Salvador Vega i Ferrer. verges.

El dijous dia 3 d'abril van ploure a Verges 34 mm (segons dades de meteoverges.com, una estació meteorològica de fiabilitat contras?tada i homologada). Tant se val, ni que haguessin caigut deu litres més, no es pot afirmar que sigui un xàfec excepcional ni impetuós, ben al contrari, hem de dir amb els nostres pagesos, que "va saber ploure amb seny", perquè ho va fer durant moltes hores i amb una intensitat entre feble i moderada. Com s'entén, doncs, que es formés una espectacular -i perillosa- bassa d'aigua a la carretera c-31, a l'alçada de la benzinera de Verges? Hi pot tenir res a veure el fet que s'hagin tapat les cunetes?

En aquesta mateixa secció el passat dia 16 un servidor posava damunt la taula, referint-se a aquest aspecte però també a alguns altres, el (presumpte) nyap que s'ha rea?litzat entre el pk 357 i 358 (aprox.) de la C-31. El dia 21, el Sr. Director General sortia a la palestra argüint raons de seguretat viària i certificant la qualitat d'"inert" del material que es va utilitzar per reomplir les cunetes. Jo em pregunto i pregunto: carretera inundada = seguretat viària? Un director general, un cap de servei territorial i un coordinador de manteniment, amb la formació i l'experiència que tenen, amb la responsablilitat que se'ls ha encomanat i amb el sou que cobren, no han tingut manera de preveure que si es reomplen les cunetes i s'impedeix el desguàs de l'aigua (en una zona molt planera), la via pública queda inundada, amb el consegüent perill per al trànsit (encara que, a posteriori, s'hi instal·li la pertinent senyalització, ja no demano que es bombegi l'aigua)? En faran responsable l'empresa que va executar materialment l'obra? Potser no seria mala idea.

Permetin-me ser més directe: Sr. Xavier Flores; Sr. Lluís Gorgorió; Sr. Ignasi Mataró, és possible que alguna cosa no s'hagi fet del tot bé a la C-31 pk 357-58? Ens explicaran un dia el "qui", el "com" i el "quant" (qui va ordenar l'execució d'aquesta obra, qui se'n fa responsable, com es va tramitar i planificar, quants euros ha costat)? Segur que sí, pel bé de tots.