Així que acostar la política al poble era això: emetre debats en pantalla gegant. Ja que els ciutadans s'interessen més pel futbol que per la política, tractem la política com si fos futbol, ha pensat algú. Per aconseguir que la similitud sigui màxima, avui no faltaran banderes i bufandes, crits d'ànims, insults al rival, i al final un abandonar plegats la plaça del Vi tot musitant frases com "jugamos como nunca y perdimos como siempre". Arribar a casa, ficar-se al llit sense sopar i respondre al mut interrogant de la dona amb un "aquest any tampoc".
Girona és coneguda per moltes raons, quasi cap de positiva, però el xou d'avui la col·loca definitivament en la història. Hi havia posat un peu quan va aconseguir ser ciutat de postal gràcies a permetre-hi tantes activitats d'oci com hi ha en una postal. Hi havia entrat mig cos aconseguint que una despesa milionària en pintures que ningú no ha vist es consideri gratuïta amb la simple fórmula de pagar-la amb diners que es podrien dedicar a altres qüestions (No ho provi a casa! No arribi aquesta nit amb un Picasso! I sobretot no respongui als insults de la seva senyora assegurant que li ha sortit gratis perquè l'ha comprat amb els diners que guardaven per canviar la nevera, anar de vacances i apuntar el nen al casal. Warning!). Ara hi entra del tot, amb una mostra de "fermesa serena i cívica", curiosa manera amb què l'ajuntament defineix asseure's a mirar la tele. Haurien dit "civisme ferm i serè" o "serenor cívica i ferma" i ens quedaríem igual. Així parlen els polítics.
Una pantalla gegant multiplica el volum del cap dels diputats, però malauradament no provoca el mateix efecte en el seu contingut, o sigui que pocs avantatges hi haurà per aquest costat. La utilitat serà pels frikis capaços de seguir un debat parlamentari, que coneixeran els seus iguals, com en un congrés de trekkies sense orelles en punxa. I per les seves famílies, que eslliuraran d'ells una estona.
