Set fracassos que han canviat el món: del rentavaixelles a la telefonia mòbil és el títol del llibre que ha publicat Llorenç Valverde, matemàtic i doctor en informàtica, catedràtic de la Universitat de les Illes Balears i fins al 2013 vicerector de tecnologia a la UOC. El prologa l'Enric Banda, que el classifica com un "tractat de cultura tecnològica". Però és que, parafrasejant l'escriptor Tomeu Mestre, Balutxo, el llibre, a més de lúcid, és lúdic!

La invenció d'Internet és un dels set fracassos. I m'encanta perquè desterra la llegenda urbana -com la classifica Valverde- que va ser un invent militar per impedir un atac nuclear. De fet, tot el llibre desprèn, i amb frescor, l'afany de desfer mites i apriorismes. Tot s'aguanta sobre el pòsit que "la història dels invents -com l'altra història- també l'han escrita els guanyadors" i que "malgrat el que ens intenten fer empassar les històries oficials: rares vegades tot passa només per un sol heroi solitari". I que tot i que potser les tecnologies van ser desenvolupades per les indústries de l'època, la forma en què les fem servir es deu a la visió d'alguns pioners que no estaven precisament al centre de decisions sinó perifèrics o, com diu l'autor "als marges de la societat". I rebla: "No ens hauria de costar tant reconèixer-ho".

Llegint-lo t'adones que ens cal pensament lateral, o pensar "out of the box", per avançar, atès que "la dependència de la trajectòria converteix la solució imperfecta en una de molt difícil substitució, tant que sembla l'única viable".

En Llorenç ho escriu parlant dels teclats, però jo ho aplico a gairebé tot. Rellegiu-ho, si no, en clau política respecte al que va passar dimarts al Congrés.