L"És l'home i no la natura qui comença, però és la natura la que, en gran mesura, dirigeix" (Halford John Mackinder)
a història d'Europa està ?"subordinada" a la d'Àsia, ja que creu que la civilització europea és tan sols el resultat de la lluita contra les invasions asiàtiques. Per al geopolític i geògraf anglès Halford John Mackinder (1861-1947), Euràsia, amb Rússia, Sibèria, l'Àsia Central i, a baix, l'Orient Mitjà, són les zones més importants de la política internacional actual.
Avui no tenim por de les hordes de nòmades de les estepes, que amb el seus cavalls arrasaven països. Avui hi ha xarxes ferroviàries, autopistes, aeroports per tot arreu. Els nous nòmades, invasors, bàrbars, poden venir de tot arreu. A Europa, els nord-musulmans, els centreafricans, els romanesos de l'Est, els llatinoamericans. I saltant als Estats Units, són els mexicans i tot els altres hispans de l'Amèrica central que volen migrar legalment o il·legal, a Amèrica. Els jueus d'Israel tenen por de la natalitat dels palestins a Gaza. El principal enemic del Estats Units és l'avenç demogràfic-industrial-militar dels xinesos i el de les noves potències emergents, com el Brasil o l'Índia. I no oblidem que Rússia un cop superada la seva crisi política i territorial continua essent una de les nacions més grans del planeta, amb les reserves naturals de matèries bàsiques de tota mena: gas, petroli, carbó, ferro, etc.
Totes aquestes reflexions les fem a partir de la lectura d'un altre gran llibre de Robert D. Kaplan, La venjança de la geografia. Doble gran, no per les seves 478 pàgines, sinó pels seus continguts. Kaplan és un periodista, polític, viatger d'origen jueu nat a Nova York el 1958, autor de més de 14 llibres, dels quals alguns han estat editats en castellà i han estat llegits i comentats per nosaltres.
Destaquem que Kaplan és un rodamón que ha viatjat pels llocs més remots i perillosos del planeta. No és un progressista i esquerranós com el polonès Kapuscinski, Kaplan és un liberal-humanista, partidari de la globalització capitalista i d'una nova "pax romano americana" que mantingui a ratlla les noves potències emergents, especialment la Xina i la nova Federació Russa, i que freni i democratitzi, és a dir, americanitzi, els països islàmics de l'Orient Mitjà. Turquia seria el precursor, el següent hauria de ser l'Iran, seguit d'Egipte i, sobretot, acabar amb les guerres civils de Síria i les lluites internes religioses entre xiïtes i sunnites a l'Iraq i l'Afganistan.
Segurament el superviatjat Kaplan, coneixedor de tots aquests països, és massa optimista i idealista sobre la democratització del món global al servei de les multinacionals americano-europees-occidentals, que com cada any s'acaben de reunir a Davos, on 85 personatges dels més rics sumen tants diners com els aproximadament 3.750 milions de pobres que hi ha al món. En síntesi, a Davos ens anuncien els principals perills per al 2014:
1.- Crisi fiscal del deute dels estats.
2.- Canvi climàtic.
3.- Crisis derivades de la falta d'aigua.
4.- Atur i feina molt precària.
5.- Ciberatacs
Les autosuficients elits i experts de Davos no accepten que siguin els responsables de les desigualtats socio-econòmiques-ecològiques. I davant de l'augment de les protestes dels explotats del planeta, els seus gestors titelles de la política, governs cada dia més conservadors i populistes, es blinden en polítiques d'ordre públic més repressives contra els drets de vaga, manifestació i les llibertats d'expressió, reunió, crítica. Les respostes són l'augment de les policies i en especial dels avalots dels antidisturbis, cada dia més ben equipats, tècnics i armats. Són els protagonistes en televisions i diaris, reprimint i ruixant, perseguint als manifestants que protesten contra la crisi, corrupció, retallades des d'Atenes, Hamburg, Burgos, Kíev, el Caire, Madrid....
