La veritat és que es fa difícil d'acceptar la política del Gobierno Rajoy, que per la via legal -que no vol dir justa- i d'una manera persistent, està escapçant l'estat del benestar que tant va costar d'aconseguir.

Després de lleis com l'anomenada Wert, la de l'avortament, la de reforma laboral, la de l'administració local, la de la justícia gratuïta i les taxes, la d'enjudiciament, la de les pensions i tantes altres del mateix tarannà, ara hi tornen amb una nova modificació de la del poder judicial, que atorga a la reina i els prínceps la condició d'aforats, poc després que se'ls hagin assignat uns sous importants. En virtut de què? Perquè la Constitució no assenyala una tasca concreta que mereixi remuneració, ni estableix causes que justifiquin l'aforament. Simplement, per no ser menys que el Gobierno.

I no és que el fet tingui una transcendental importància. És que plou sobre mullat, perquè desaprofita una ocasió de reduir diferències entre espanyols. Espanya és el país del món amb més aforats: gairebé deu mil, entre els quals 2.300 polítics, i la resta jutges, fiscals i altres càrrecs. I aforat vol dir que cal un permís polític per ser jutjat, i només ho podrà ser pel Tribunal Suprem o el superior de la comunitat. Una situació que representa un menyspreu als jutges de rang inferior, i estableix un nou greuge comparatiu entre ciutadans, ja que articula un procediment jurídic diferent segons la classe del "presumpte". Asseguren que així protegeixen els aforats de maniobres espúries, i de pressions els tribunals ordinaris. Als privilegis en diuen defensa. Més aviat sembla un forat al teixit social per on escapolir-se. Alguns, a més, ben folrats.