Cartes

joan boronat lecha. blanes.

La formació "Societat Civil Catalana", anti-ANC, federalistes no nacionalistes, de Vox al PSC botifler, passant pel PP i C's, tots espanyolistes, vol fer mobilitzacions. Fa servir ridícules expressions com "demanar valentia" per captar simpatitzants entre els indecisos. Quina valentia necessita un col·lectiu que té l'Estat espanyol guardant-los les espatlles? (em nego rotundament a escriure "estat espanyol" amb majúscula) Un "estat" que ha espoliat i bombardejat constantment Catalunya amb lleis contra la nostra llengua i cultura; amb la permanent amenaça de l'exèrcit perquè no ens passem de la ratlla que ens imposen. Quina valentia necessita qui vol deixar les coses com estan? La valentia es demostra enfrontant-se als canvis. Valent és aquell que, tot i que en l'aspecte material té una vida més o ?menys resolta, està disposat a arriscar-se per defensar la dignitat de Catalunya, la seva economia, llengua i cultura. Valentia és la que tenen els nascuts fora de Catalunya, sumant-se per aconseguir un millor futur per a fills i néts, havent d'aguantar els insults i el menyspreu dels nacionalistes espanyols. Aquesta "Societat Civil Catalana", sospitosament, s'acosta més a una facció amb estratègia colonitzado?ra espanyola que no pas a un col·lectiu de catalans que es preocupen per les llibertats de Catalunya i perquè deixi de ser tractada com una colònia. Una cosa és aconseguir concentrar uns pocs milers de colons nacionalistes, nostàlgics de l'Espanya feixista que se senten còmodes amb l'estatus d'imperialista; una altra cosa és atraure, per manifestar-se junts amb aquests individus, aquells catalans indecisos entre deixar les coses com estan o arriscar-se per conquerir la llibertat.

Artur Mas representa la divisió

Francesc Gombau. Girona.

Artur Mas ha fet una declaració institucional aquest 23 d'abril apel·lant els catalans a "celebrar el que ens uneix". Em pregunto què ens uneix, segons Mas. El seu projecte de separació, divisió i ruptura amb la resta d'Espanya? Doncs segons totes les enquestes, sembla evident que no, sinó tot el contrari. Em sembla lamentable que qui està alimentant una profunda fractura social a Catalunya es presenti ara amb un somriure davant les càmeres amb un missatge d'"unitat". A qui es pretén enganyar? Mas ha radicalitzat la política catalana i el seu partit, portant-lo a posicions que mai abans havia tingut i ara mateix representa justament el contrari de la unitat: la divisió, dins i fora de Catalunya; entre els catalans i amb la resta d'espanyols.

Decebut amb l'Hospital Josep Baulida

juli mauri mestres. llagostera.

Escric la carta totalment decebut. En l'actualitat, lamentablement, estic a l'atur i, per omplir les hores amb alguna activitat profitosa per a mi mateix i per als altres, fa uns mesos em vaig oferir per fer de voluntari a l'Hospital Municipal Josep Baulida de Llagostera. A primers dels noranta, durant un altre període de la meva vida en què no treballava, ja vaig fer aquesta activitat també com a voluntari. He estat, a més, treballant durant un temps a l'Hospital de Palamós i per raons familiars llargues d'explicar, em vaig haver d'ocupar dels meus avis i estic molt content d'haver-los acompanyat fins a la mort, tan bé com vaig saber. La relació amb la gent gran, la possibilitat de compensar la seva solitud i, a vegades, el seu abandonament m'agrada i em fa sentir útil. El que m'ha decebut és que quan em vaig oferir novament com a voluntari, no se'm va acceptar. No parlo de la gent de l'Hospital, sinó concretament de l'alcalde i de la directora. Les raons, segons em van dir, és que les normes han canviat. Ho he consultat i tinc la certesa que això no és veritat. Les normes són les mateixes. Així doncs, em pregunto per quina raó no em volen? De què tenen por? En aquests moments en què els recursos públics són tan escas?sos, no s'hauria d'aprofitar la feina desinteressada del voluntariat? Em costa molt trobar una explicació.

Sant Jordi i les nostres tradicions

joan enric carreras mercader. bellcaire d'empordà.

Important la Diada de Sant Jordi pels Països Catalans, milers de persones al carrer a mirar llibres, molts d'ells fa un any just que van mirar l'últim, milers de roses que no fan olor de rosa, però és igual, les compren, molt estudiants és dels pocs dies que treballen, fan de venedors de roses... en negre!, ja veureu si el ministre d'Hisenda desperta, per les moltes parades un munt de llibres escrits per no sé qui, però signats per futbolistes, actors, polítics, en aquest país escriure un llibre sembla que ho pot fer ?tothom. Els que tenen més venda son els que la Tele-boja ha estat "informant", també tenen èxit els d'una portada original, i com més gruixuts també, és perquè sembli que el regal es més regal, i sobretot és molt important el paper per embolicar-ho, també el llaç, del tema que parli no té gaire importància, molts no seran mai llegits. La Diada de Sant Jordi també és important en les noves tecnologies, sobretot en missatges de felicitat i més. I demà? Res, demà tornar-hi que no ha estat res, a veure si el proper any van millor les vendes i podem seguir "fent calaix" que de fet és l'important, "hay que ver estos catalanes, si tienen de todo, tienen autopistas y ahora el San Jorge... es que lo quieren todo...". Haurem de fer-nos amics i socis del Drac potser farà por a alguns, no?

És el moment adequat

josep m. loste i romero. portbou.

S'escolten moltes veus, polítiques i mediàtiques, que argumenten que Catalunya serà intervingu?da per l'Estat. El que queda clar és que la societat catalana, amb el seu govern al capdavant, no poden acceptar la imposició de l'agenda centralitzadora per part de Madrid. Ha arribat l'hora de la internacionalització de debò del fet nacional català; requisit bàsic per albirar, amb garanties, un futur proper com a poble lliure i sobirà. Si continuen les amenaces d'intervenció el govern Mas ha de demanar la tutela de Brussel·les: la via directa a Europa sense passar per l'altiplà uniformitzador i mortificador. És el moment adequat de desconnectar de Madrid: cal no fer cas d'un govern morós, autoritari, carpetovetònic i, sobretot, anticatalà.