Després de 1714 hi ha molts moments en què es reprèn el fil de la història. El primer, al segle XIX, és la proclama de la Diputació Provincial de Catalunya durant el Trienni Liberal per la restitució del Palau de la Generalitat perquè havia estat la seu de "la antigua y memorable Diputación" que garantia "la libertad política" davant l'arbitrarietat del "funesto poder absoluto". Es diu "verán los catalanes que su Diputación ocupa y reside en el mismo glorioso asiento donde resplandecieron las virtudes y el saber de sus progenitores". Mentrestant els carlins volen tornar decret de nova planta i reivindiquen Felip V.

Durant tot el segle XIX serà la gent d'esquerres la que anirà plantejant propostes d'articulació sobirana i federal amb Espanya sobre la base d'un estat català. El 1832, Ramon Xauradó fa una proposta constitucional federal, Antoni Puigblanch proposa la divisió de la Península en tres estat independents a més de Portugal, sostenia que la unió amb Castella havia estat l'equivalent a "atar a un cuerpo muerto un hombre vivo para que fuesen dos muertos". Pere Ma?ta l'any 1836 diu que Catalunya "quizás es la provincia que más provee al erario público" que es tracta a "fuer de pueblo conquistado" i fan befa "del hermoso idioma con que nos expresamos". Roca Farreras escriu que l'any 1841-43 ha vist "alsarse amb les armes a la mà y fer barricadas al crit de llibertat y Catalunya" i els ha sentit parlar d'independència de Catalunya. Poc més tard, 1855, Pi i Margall afirma "organizemos el reino sobre la base de una federación republicana, (...) lo reclaman imperiosamente el mismo estado actual de las provincias que ayer fueron naciones". Les idees federals d'esquerres culminen en el projecte de constitució federal de 1873 i els tres intents de proclamar l'estat català en el marc de la I República.

Els federals catalans l'any 1883 fan un projecte de constitució de l'Estat Català pel que s'establia la comarca com el graó entre el municipi i l'estat. Cada comarca escollia un diputat per cada 20.000 habitants i dos senadors per la cambra alta.

Fem un salt i el 1928 Francesc Macià encarrega a Josep Conangla una Constitució provisional de la república catalana coneguda com la "Constitució de l'Havana". Conangla escriu: "Les meves preferències ideològiques eren honradament pacifistes i es devien, en gran proporció, a les ensenyances de Dom Francesc Pi i Margall, el venerable apòstol republicà federalista". Potser no ho dirà ningú més, però al meu parer, esquerra, sobirania, federalisme i independència beuen del mateix fil de la història.