Queden pocs establiments que no aceptin targetes de crèdit i aquest fet els fa especials, únics i amb un valor afegit. Sí, sí, ho han llegit bé, "valor afegit", glamur, encant, tarannà,... A vegades m'he preguntat com s'ho fan si algú ja ha utilitzat els serveis i no té res més que la targeta per pagar malgrat el gros cartell a l'entrada de l'establiment i a la pàgina web corresponent. M'he trobat algun lloc que tenen un caixer automàtic a pocs metres de la porta i així ho solucionen, altres tenen el TPV amagat i només el treuen quan ja la situació es posa tensa i és extrema, però a l'Hostal dels Ossos d'Olot (Batet) tenen un altre estil i una altra forma de resoldre l'embolic. Bona gent. El Dilluns Sant hi vàrem anar a dinar, sabíem que no aceptaven targetes, érem sis persones, mengem, per cert molt i molt bé, bons cargols, bona carn, bon tracte del personal... Pregunto a la noia, "què tal, aquests dies?". "Doncs molt bé, hem treballat molt, sobretot ahir -em diu-, que vàrem quedar desbordats amb més de 400 persones ateses al migdia, i avui és fluix però superem les 200". Els dos pàrquings plens, establiment amb l'encant de l'estil de fa més de 40 anys, cuina volcànica,... i un llarg etc. Tot molt bé. Arriba l'hora de pagar i li dic a la noia que ens ha servit: "No tinc diners, només targeta de crèdit". Resposta: "Cap problema, vingui demà a pagar". Li dic: "Demà no podré". "Doncs vingui un altre dia, mentre no se'n descuidi". Carai, penso jo, si no hi havia estat mai i no ens coneixen de res, Déu n'hi do. Sortim cap a la barra del bar i una senyora que semblava la mestressa, ens diu: "Escolti, que tenim molts plats i gots per rentar si volen es poden quedar, feina no els en faltarà pas". Riallada general i paguem en efectiu. Cara alleujada de la mestressa i la noia que ens havia servit sense immutar-se. Lliçó apresa.
