Fa unes setmanes, convidat per un grup de professionals del Turisme d'Andorra, hi vàrem passar un cap de setmana. Ells volen introduir unes noves formes de turisme que ja estem aplicant a Girona i la millor manera era trobar-nos i dialogar distesament. M'agrada Andorra i la seva gent, tenen un sentit de pertinença i estimació de país que porten al límit, són amables, acollidors, tenen un país d'orografia difícil amb una climatologia complicada, però del seu esperit de treball i innovació "treuen pa de sota les pedres". Turisme, banca, comerç, tot el relacionat amb la neu, serveis i poca cosa més. Mig Portugal treballa a Andorra, i molts gallecs també,valgui l'expressió. Com és això? Bé, doncs dècades enrere ningú de les nostres contrades volia anar a treballar a Andorra, bàsicament per la duresa climatològica, i vés per on que els primers treballadors portuguesos i gallecs varen portar els altres i així successivament fins avui, que són majoria. Hi ha molta feina, uns hi viuen tot l'any perfectament integrats i altres hi fan la temporada; segons em deien, la crisi també afecta el país però menys.

Feia uns sis anys que no hi anava, ho vaig veure canviat. En una de les reunions de treball em diuen: "Andorra és el segon país més segur del món", i jo els pregunto immediatament: "Nois, quin és el primer?", i em responen gairebé tots alhora: "No se sap". Vés per on, ho tenen après. També em diuen: "Com saps, a Andorra la pena capital no està abolida, és vigent, motiu pel qual no pertanyem a l'ONU, ni estem a la UE, l'OTAN... però fem servir l'euro i com pots veure subsistim i no ens va pas malament". Penso en el nostre país Catalunya i tota la bateria de discussions de si sortirem immediatament de la UE, de si no podrem fer servir l'euro, de si tots els mals possibles cauran sobre nosaltres... Bestieses i més bestieses i a veure qui la diu més grossa. Particularment, ho tinc clar, si el 70% de tot el transport per carreteres, aeri, trens, connexions d'Espanya amb Europa, llum, gas... passen per Catalunya, l'Estat espanyol serà el primer a demanar i exigir a Brussel·les que no marxem de la UE per les conseqüències que li representaria un fet així, però jo em pregunto: Ens convé l'Europa dels Durão Barroso, dels Solana?, l'espantosa burocràcia (millor dit burrocràcia) de Brussel·les? Aquest envelliment d'idees que veiem, i que si som contribuents nets (pagans) a Europa, però ens convé mantenir-nos a dins? En tinc seriosos dubtes i no sóc l'únic. Mirem cap a Andorra i se'n surten, oi? I ja no parlem de Suïssa, Noruega...

A Andorra no volen "pocavergonyes" i el que enganxen amb petita delinqüència, l'agafen i el porten a baix a la Seu a la frontera amb Espanya i el seu cotxe el deixen al nord uns metres dins França i li diuen: "Mira, ara marxa cap a Puigcerdà, fes 150 km de volta per recollir el teu vehicle i, sobretot, no tornis més, aquí tens les claus". Em varen explicar uns detalls que em varen sorpendre, em deien que un terç de la policia a Andorra, que n'hi ha i molta, és secreta: "Veus aquella noia amb un cotxet de nen que passeja enmig de la plaça? És una policia i no hi ha cap nen a dins". M'acosto i sí, tenien raó. "Aquell home que veus malvestit que recull papers enmig de la plaça també és un policia secret, vigilen tota aquesta colla de nens". Aquí no estan d'històries, la seguretat és prioritària i sagrada.

Tot plegat m'ha fet pensar. I vostès què n'opinen? Excepte el de la "pena de mort vigent" (última execució del 1982) que no comparteixo, però intento entendre-ho, ja que "la por guarda la vinya", per la resta admiro Andorra i la seva gent, formes de fer, sentit de pertinença, tarannà, lleialtat al país, la seva confidencialitat, el seu tipus fiscal i sobrevieuen... Emmirallem-nos de moltes coses bones que té Andorra i la seva gent.