Fa pocs dies s'han fet públics els resultats de l'eurobaròmetre núm. 398, dedicat a les condicions de treball als països de la Unió Europea. Els resultats posen de manifest diferències molt importants, una cosa que no sorprèn els qui ens dediquem a l'estudi de les relacions laborals, i sobre les grans diferències o divergències en els nivells de satisfacció dels ciutadans segons l'Estat al qual pertanyin, la Comissió és del parer que poden explicar-se per diversos factors: "Hi ha, d'una banda, el context social i econòmic influït per la crisi, però també trets més estructurals en termes de diàleg social, política social i Dret laboral, que poden revestir major o menor importància segons les diferents situacions nacionals a la UE".

Les qüestions abordades, de les quals examino les més rellevants, guarden relació amb el parer dels treballadors sobre les condicions de treball en general al seu país i com han evolucionat els últims cinc anys (és a dir, pràcticament des de l'inici de la crisi); més concretament, sobre les seves pròpies condicions laborals i amb atenció al temps de treball, càrrega laboral, autonomia en la prestació i conciliació de vida laboral i familiar; la regulació dels períodes de descans remunerats, les pauses laborals i la flexibilitat a la feina; l'accés a la informació i consulta a la feina sobre allò que afecta les condicions laborals; en fi, les mesures de seguretat i salut a la feina, i els possibles problemes que haguessin tingut els enquestats respecte a circumstàncies de salut o accidents que haguessin patit relacionats amb el seu treball.

A la pregunta de com creia l'enquestat que són les condicions laborals al seu país en l'actualitat, la diferència entre els resultats globals UE28 i els espanyols són realment molt significatives i preocupants: mentre que en tota la UE un 53% d'enquestats les qualifiquen de bones i un 43% de dolentes, el primer grup es redueix al 20% a Espanya i puja fins al 76% en el segon. Suposo que aquests resultats no deuen ser especialment del grat del ?Govern espanyol, però em sembla que marquen una clara tendència de com estan evolucionant les relacions laborals en general, i les condicions de treball en particular a Espanya.

A una altra pregunta sobre el parer de l'enquestat respecte a l'evolució de les condicions laborals els últims cinc anys novament la diferència entre tot Europa i Espanya és molt més que una mera anècdota estadística: a la UE 28, i aquesta dada també hauria de preocupar, i molt, tots els dirigents polítics i les organitzacions socials, un escàs 12% creuen que han millorat, percentatge que s'incrementa fins al 27% entre els qui creuen que han romàs igual en aquest lustre, i creix fins arribar al 57% de semblar negativa sobre l'evolució de les condicions laborals; a Espanya, el percentatge dels qui creuen (i probablement pateixen directament) que aquestes condicions han empitjorat arriba al 86%, reduint-se al 9% els qui creuen que s'han mantingut estable i al 4% els que valoren que s'ha produït una millora.

També va ser objecte de pregunta com valorava personalment l'enquesta les seves condicions laborals, i aquí els resultats globals de la UE van en una línia molt més favorables que els anteriors, ja que un 77% de la població treballadora en l'actualitat i un 71% de la que va tenir amb anterioritat una experiència laboral responen que són satisfactòries, mentre que només un 23%, del primer i 29% del segon es van manifestar en sentit contrari. No és estrany per a qui conegui la realitat europea i els problemes laborals soferts especialment per alguns països, que Grècia sigui el primer país amb respostes més desfavorables, sent a més l'únic on menys de la meitat de la població enquestada està satisfeta amb les seves condicions laborals (38%). Ara bé, les dades d'Espanya tampoc són per estar precisament content, ja que la diferència entre els "totalment o parcial satisfets" i els "totalment o parcial insatisfets" és de només set punts a favor dels primers (53 i 46%, respectivament).

Amb relació al grau de satisfacció respecte a l'horari de treball, novament el percentatge global de la població europea que es manifesta satisfeta de la seva situació (80%), és força superior al de la població espanyola (67%), mentre que en sentit contrari el 19% dels europeus insatisfets pel seu horari laboral queda força per sota del 33% dels espanyols que es manifesten en aquest sentit. A escala de la UE és l'excessiu ?nombre d'hores de treball el principal motiu d'insatisfacció (48%), seguit per la distribució irregular del temps de treball i la impossibilitat d'influenciar els temps d'inicis i finalització o la distribució dels períodes de descans (28% en els dos casos).

Respecte al grau d'interès que té el treball o activitat que realitza, o ha realitzat, la persona enquestada, un 87% dels que treballen expressen un parer positiu, mentre que es redueix lleugerament, 82%, en els qui van tenir una anterior experiència laboral, canviant-se els resultats quan es valora el costat negatiu de les tasques realitzades, en percentatge del 12 i 17% respectivament. Les dades espanyoles s'alineen amb la segona opció, és a dir amb un 82% de valoració favorable i un 18% de desfavorable. Per fi, quant a la càrrega, intensitat i ritme del treball, el percentatge de valoració positiva a la UE se situa en el 74%, i es queda en el 25% els qui valoren negativament la seva situació.

Em pregunto, a la vista de les dades sobre Espanya, si la reforma laboral tindrà algun impacte sobre les respostes dels nostres enquestats, ja que ens situem en el ?penúltim lloc per ordre de valoració positiva de la situació, amb només un 58% de persones satisfetes ?enfront d'un 41% d'insatisfetes, "guanyant-nos" únicament Grècia, amb un ?percen?tatge de treballadors satisfets (48%) inferior al dels que expressen la seva insatisfacció per la càrrega i el ritme de treball (51%).