He trobat el meu Vietnam. O el meu Pearl Harbor. Per entendre per què les societats s'"equivoquen en democràcia" el psicòleg Irvin Janis va descriure el pensament de grup, el procés segons el qual un grup pot prendre males decisions per molt que siguin majoritàries. El pensament grupal s'aconsegueix quan tots pensen de la mateixa manera i ningú proposa alternatives. Segons Janis, el pensament de grup genera il·lusió d'invulnerabilitat (units, res ens podrà vèncer), creença inqüestionable en la moralitat inherent al grup (la bondat absoluta d'allò que es reclama); racionalització col·lectiva de les decisions del grup (la voluntat de la majoria), estereotip compartit de membres de fora del grup, especialment d'oponents (Boadella, Loquillo i Raimon al mateix sac que Aznar, Rajoy o Franco o Artur Mas al mateix que ETA); l'autocensura (membres que eviten fer crítiques), il·lusió d'unanimitat, pressió directa als qui s'oposin a conformar-se (l'agressió a Navarro o acusar el PSOE o IU de traïdors a Espanya), membres que protegeixen el grup d'informació negativa. Janis originalment va estudiar els errors en la invasió de Bahía Cochinos. Quan arribi el moment es podrà aplicar a Catalunya. O a Espanya. Reflexionem?
