"Beatus ille..."

Lina Vilamitjana. girona.

El desembre passat li vaig compondre al meu germà, Jordi Vilamitjana, aquest poema, manllevant-li mots del seu article guanyador del segon premi Manuel Bonmatí.

"Feliç siguis,/estimadíssim germà,/ perquè allunyat dels negocis/ has sabut assaborir/ les innombrables delicadeses/de la Girona tendra.

Feliç siguis,/ estimadíssim germà,/ perquè enamorat d'ella/ has sabut vestir de poesia/ les columnes d'un article/ i t'hem pogut aplaudir.

Feliç siguis aquí , a prop la nostra ciutat,/ la dels quatre rius i la gent senzilla, i el pujols humils.

Feliç siguis avui, darrer dia de novembre/ perquè ha tornat la pluja i el fred de tramuntana/ i podem aplaudir amb tu una nova posta de sol.

Feliç siguis Jordi, fent-nos feliços a tots/ quan engrunes amb paraules la immensitat del món/ i amb els teus mots atures la fugacitat de temps.

Qui ens podria fer més feliços?/ Només tu, i tu ja no hi ets".

Recordant Manrique

Àngela Ferrer i Mató. Girona.

La desparició de gent relativament jove que el maleït càncer s'endú m'ha fet reflexionar i molt sobre la brevetat i la injustícia de la vida. Persones tan conegudes dintre la nostra societat com la Cuca Mascort, en Tito Vilanova en Jordi Vilamitjana... representen un degoteig constant de persones conegudes i entranyables que han marxat massa aviat, encara que la seva petja perdurarà entre els que els hem conegut i admirat dintre les seves tasques que compliren amb escreix.

En Jordi, que era un intel·lectual de primera, ja es referí una vegada, quan ja sabia que tenia una malaltia que no perdona, a alguns dels versos d'en Manrique: "Recuerde el alma dormida/avive el seso y despierte/contemplando/como se pasa la vida/ como viene la muerte/tan callando", ens recordava part d'aquesta obra escrita el segle XV i en plena vigència.

Llavors jo, i a part de la gran veritat que ens recorden aquestes paraules del gran poeta, penso i rumio: Com pot haver-hi tantes enveges, tants odis, tants afanys de poder i cobdícia, tant d'orgull i tant desig desmesurat d'acumulació de diners si tot és tan efímer que en un tres i no res ja no tens més que una caixa on tan sols hi restaran els teus ossos? O seràs dins una urna convertit/da en cendra? Només es recordarà allò que has fet bé i en favor dels altres, que són els que et remembraran i enyoraran, però segur que també en un temps limitat i cal pensar com el poeta que no som res i que només perdurarà tot el que hàgim fet a favor del proïsme, i la feina ben feta i haver estimat i estimat i estimat...

Faig referència a una altra part dels versos del gran Manrique que ens reiteren el que he dit: "Nuestras vidas són los ríos/que van a dar a la mar,/ que es el morir:/ allí van los señoríos/ derechos a se acabar/ y consumir;/ allí los ríos caudales/ allí los otros medianos/ y más chicos:/ allegados, son iguales/ los que viven por sus manos/ y los ricos".

Agraïment

al CAP de Cassà

Família MIAS - VALL-LLOVERA. cassà de la selva.

El motiu d'aquesta carta és agrair a tot el personal del CAP de Cassà de la Selva en general i en concret a la doctora Elena Navarro i la infermera Ester Boix, la gran professionalitat i dedicació que han tingut en la malaltia de la nostra mare, la Montserrat Vall-llovera Vert, que gràcies a elles ha pogut passar els últims dies a casa, tranquil·la i envoltada de tots nosaltres.

En època de retallades s'agraeix que es posin tots els mitjans personals i materials per a aquesta finalitat.

Moltes gràcies.

El mes de maig

Paquita Xarles Arnau. girona.

El mes de maig, dedicat a Maria, és també el mes de les flors. Durant uns dies la ciutat de Girona es vesteix de gala amb el títol Girona, Temps de flors, els carrers s'omplen de gent, les botigues estan obertes també els dies de festa, passegem i gaudim d'un ambient festiu. Cada any el recorregut és més llarg.

Amb aquestes ratlles vull felicitar els organitzadors, amics i tots els que treballen en aquest muntatge. Gràcies a vosaltres podem gaudir uns dies d'una ciutat conver?tida en jardí. Gràcies a tots els qui hi col·laboreu, contemplant tanta maravella, no costa gaire imaginar que moltes persones hi han dedicat hores organitzant, treballant i pensant. Felicitats a tots, continueu així.

Aquest any s'ha recordat i homenatjat la fundadora, Maria Cobarsí; ella, amb un grup d'ami?gues, va posar-ho en marxa en un petit local, segurament sense pensar que un dia seria el que és avui. Va néixer com neix un infant, petita i amb els anys ha crescut com creix tot el que neix sa. Gràcies, Maria. Rep també el meu insignificant homenatge desde la meva petitesa, t'ho agraeixo amb un profund agraïment.

13 vegades més que els que van al futbol

Jesús Domingo Martínez. girona.

Ja fa algun temps llegia que deu milions de persones van a missa cada diumenge, segons les dades elaborades per la Conferència ?Episcopal Espanyola (CEE) en funció de les dades subministrats pel CIS i per les mateixes parròquies. En paraules de Fernando Giménez Barriocanal, vicesecretari d'Assumptes Econòmics de la CEE, no hi ha cap esdeveniment, ni tan sols el futbol, que congregui tantes persones cada setmana en un mateix lloc o per una mateixa finalitat.

De fet, si se sumen totes les localitats dels estadis dels equips que han jugat la primera divisió en aquesta última temporada, fan un total de 767.319 persones, encara que difícilment tots els estadis s'omplen completament en cadascuna de les jornades de lliga.

El volum dels futbolers que pren la determinació d'anar al camp és tretze vegades menor que el dels catòlics que, cada diumenge, decideixen participar en la celebració de la Santa Missa. Penso que una acció social, a més d'espiritual, com aquesta bé val la pena posar un "X" a la declaració de la renda.

Subtitulacions vs. traducció simultània

Dolors Vilà Planas. Girona.

Quan a principis d'any TV3 va anunciar que molt aviat farien la traducció simultània de les notícies en llengua estrangera, en lloc de subtitular-les, vaig tenir una gran alegria ja que, sigui perquè sóc lenta en llegir les subtitulacions o bé perquè la meva ubicació respecte de la pantalla de televisió no és la més adient, no aconsegueixo assabentar-me mai del que es diu.

Sé que a més persones els passa el mateix, per això desitjaríem i agrairíem que es fes realitat la promesa ben aviat.

L'empresari imputat en el Cas Clotilde és Ernesto Coloma Ruscalleda i no Eduardo Coloma Boada, com per error apareix en la interlocutòria del TSJC i vam publicar ahir a la pàgina 3.