Si algú es pensava que la salvatjada dels desnonaments s'havia aturat o havia disminuït és que estava molt equivocat. Si comptem tots els tipus de vivendes, de primeres i segones residències, el percentatge d'increment dels desnonaments a tot l'Estat espanyol durant el 2013 va ser d'un 18,5%. és a dir, aquests bancs que ara inverteixen fortunes en campanyes per fer-nos creure que es preocupen de nosaltres, que ens volen ajudar i que sempre estaran al nostre costat, varen cometre la barbaritat de quedar-se 39.000 habitatges de primera residència l'any passat, la mateixa xifra de desnonaments que en els moments més difícils de la crisi, si és que hi ha hagut moments més difícils que d'altres. I com que l'actualitat és un tema que fluctua i allò que un dia remou consciències i provoca concentracions al dia següent no interessa a ningú, crec que val la pena recordar que malgrat l'intent d'aturar aquesta sagnia, la banca segueix destrossant la vida de milers de famílies, un fet que no pot quedar en la impunitat ni sota la disfressa de la teòrica recuperació econòmica, que ara ens volen vendre amb tant convenciment els nostres representants polítics.
I si féssim cas a les associacions de consumidors i de defensa dels afectats, hauríem de saber que totes coincideixen en el fet que les dades abans esmentades han estat maquillades, retocades i suavitzades pel govern. Malgrat que allò que importa no és si hi ha mil més o mil menys, allò important és saber que seguim permetent que una colla de pocavergonyes segueixin robant de manera tan descarada a milers i milers de famílies. Al cap i a la fi, no podem oblidar que allò que els bancs es queden ara per cap preu, abans ells mateixos ho varen valorar molt per sobre del seu valor però, curiosament, a ells no els representa cap cost, mentre que a la majoria de perjudicats sí que els suposa un sobrecost: perdre la casa i mantenir el deute. I encara diuen que comencem a anar bé.
