o sé si han vist uns anuncis a la televisió que mostren una crua realitat. Alguns nens de les nostres escoles, en acabar el curs, es quedaran sense l'àpat escolar, i en molts casos això significa no ingerir res durant bona part del dia o menjar ben poc. Molts mestres en barris d'extraradi i zones més castigades per la crisi, fan molt més pels alumnes que formar-los, es graten la butxaca perquè a alguns dels seus nanos no els manquin aliments i begudes.
En aquesta Europa, entre proclames de màrqueting, es cola la realitat per escletxes com aquestes. L'Europa unida que es forma de mica en mica, amb esperit dels Estats Units d'Amèrica però sense la dosi de grandiloqüència patriotera, ha de consolidar polítiques socials i ciutadanes àmplies. No només perquè és el llegat dels gegants polítics que la van formar, com Shuman, Monnet, Adenauer o De Gaulle, que sabien que l'única manera de no tenir 100 milions més de morts en una Tercera Guerra Civil europea era unir les economies perque nasqués la identitat dels europeus. Ens mereixem el sistema educatiu finlandès, la xarxa de vivendes de lloguer dels ajuntaments suecs, la política d'investigació i desenvolupament alemanya; les prestacions i avantatges socials franceses, les nostres infraestructures de comunicació i turístiques. Avui i ara no som massa conscients; sí ho són els nostres polítics. Avui, els grans projectes econòmics es consoliden i es financen des d'aquesta Unió Europea de 57.000 funcionaris que alguns troben un element absurd, quan és imprescindible en el món actual.
