La publicació del deute financer dels ajuntaments a 31 de desembre de 2013 ha desencadenat una allau d'articles d'opinió que ressalten dos fets aparentment contradictoris: en el conjunt de l'Estat només ha disminuït un 0,55% en relació amb el 2012 (uns 193 MEUR) i la majoria de les entitats locals estan sanejades, excepte algunes que necessiten respiració assistida.

Amb tot, els ajuntaments gironins no s'ajusten estrictament a aquesta tendència general. El seu endeutament ha passat de 608,7 MEUR el 2012 a 560,4 MEUR el 2013, és a dir, ha disminuït un 7,95%. I la ràtio per habitant s'ha rebaixat de 799,31 € a 735,74 €.

Ara bé, no n'hi ha prou de fer públic el rànquing dels més endeutats en termes absoluts (Girona, Blanes, Lloret de Mar, Figueres...) o en euros/habitant (Ogassa, Pardines...).

Per diagnosticar l'estat de salut de les finan?ces municipals, cal conèixer la relació en?tre el deute financer i els ingressos del pressupost i, a la vegada, la capacitat de retorn del deute pendent.

Aquestes variables (ràtio d'endeutament i càrrega financera) es poden deduir de les liquidacions dels pressupostos de l'any 2012, les darreres que es troben en la web del MINHAP.

Els ingressos ordinaris del ajuntaments gironins l'any 2012 van ser de 867,8 MEUR que, amb relació al deute de 608,7 MEUR, dóna una ràtio del 70,15%, inferior al 75% que és el llindar legal per poder seguir endeutant-se sense necessitat d'autorització.

No obstant això, dotze dels dinou ajuntaments de més de 10.000 habitants tenien una ràtio superior al 75% i dos (Salt i Ripoll) depassaven el 110%, percentatge que impedeix demanar nous préstecs.

I també superen aquest límit màxim, entre la franja d'entre 2.000 i 10.000 habitants, Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Anglès, Sant Joan les Fonts, Camprodon, Besalú (amb un 226,69%) i Riudarenes.

Quant a la quantitat d'interessos i amortitzacions durant l'any 2012 va ser de 90,07 MEUR, que representa un 10,38% dels ingressos ordinaris.

Si s'agafa la distribució de les despeses, els ajuntaments gironins destinen de mitjana el 35,44% a pagar el personal, el 46,66% a manteniments i consums i el 6,5% a atorgament de subvencions. És a dir, només queda un 11,40 % per pagar bancs i per estalviar.

Doncs entre els ajuntaments de més de 2.000 habitants, Angles o Besalú rondaren el 21,91%, i a Tossa el 19,80%. Com s'expliquen aquests percentatges? S'ha de fer mans i mànigues per no tenir dèficit! O retallar serveis, és clar.

En conclusió, la majoria de municipis gironins es troben sans i estalvis després de capejar, de moment, la crisi financera. Per contra, n'hi ha d'altres als quals encara els ?espera un llarg període de sang, suor i llàgrimes.