Artur Mas és el president, però ja no és el líder. El nou líder és Oriol Junqueras, amb qui es va abraçar per salvar la seva presidència, però fent un mal negoci. L'abraçada de l'ós. Al final, se'l menjarà viu.

Cada vegada que Mas ha demanat a la ciutadania un suport "excepcional", a l'estil "plebiscitari", ha sortit malparat. Ell i el seu partit. Als "salvadors de pàtries" la gent els tem. Si canvien de rumb, més. I si van de prepotents, més encara. La seva messiànica foto electoral als quatre vents en el comicis del 2012 l'està pagant cara. I la seva peripècia, oportunista i mal calculada, de posar-se al davant de la gran manifestació popular -que no era la seva-, també; li va restar credibilitat.

Mas no juga en el seu camp, sinó en el de Junqueras; CiU tampoc, sinó en el d'ERC. Junqueras l'utilitza per donar la cara, perquè "es mengi tots els marrons" (com ha reconegut) i es desgasti. I perquè -no gaire lícitament- posi les institucions, i tots els seus poderosos mitjans, de la Generalitat a favor de la causa secessionista, legítima però que mai va ser la de Mas, ni de CiU, ni del catalanisme.

I des d'aquest doble front actiu i poderós -que suma el poder institucional a la convicció militant- s'intenta canviar el xip i se segresta, amb mètodes autoritaris, la plural societat catalana, que si no fos per l'alta abstenció sembla que es va convertint en comparsa.

No juguen Mas ni CiU en el seu terreny social propi, que no és d'esquerres ni del nacionalisme radical. Jugant en camp diferent o contrari, s'explica que perdin el lideratge. Estan sembrant per al rival o el veí, però segurament cavant la seva tomba. Objectivament, són raons per a la seva reflexió i canvi de rumb i estratègia. Excepte que vulguin immolar-se per afermar l'anomenat "procés", que ni és clar, ni és homogeni, ni se sap com acabarà.

De moment, està marcat per una forta tensió social, per una alta abstenció a les urnes, i un canvi de lideratge. El sobiranisme -no unitari i amb accents diversos- guanya terreny, però Artur Mas perd el lideratge i porta el seu partit cap al barranc. I Oriol Junqueras, nou líder, entronitzat en l'altar d'un Déu desconegut...