Al llarg de gairebé vint-i-cinc anys Torsimany ha estat en contacte amb el lector a través d'aquest article setmanal. Temes miscel·lanis, discutibles i variats, encertats o desencertats, sempre apassionants per a mi, com apassionant és el món que vivim.
Abans de prendre la decisió de plegar veles, hi he reflexionat algunes setmanes. Si no us digués que em reca, m'enganyaria; però sóc conscient de les meves limitacions. Actualment un article setmanal m'és una càrrega; i tan fàcil com sembla, no? Però hi ha raons de pes entre les quals posaríem l'edat, la salut i el que en podríem una indescriptible insatisfacció. Tinc por de repetir-me.
Amb els centenars de temes que hi ha actualment? Justament! Tal vegada us farà riure si us dic que ja no en sé trobar de nous. No és que no n'hi hagi; en trobo cinquanta-mil. I tanmateix, si no tinc el paper i llapis a punt, "se'n va el sant al cel". Ja no es tracta del què, sinó del com: com enfocar un tema, com presentar-lo amb dignitat literària, com arribar al moll de l'os de la notícia, sense ferir susceptibilitats. Segur que la major part d'escriptors s'hi troben; però, en el meu cas "sóc jo i la meva circumstància".
Em considero un home del Diari de Girona. Hi he col·laborat des del mateix moment del recobrament de la capçalera a finals dels anys vuitanta. I us puc dir que sempre he rebut facilitats per a la publicació dels meus articles; tant per part del director, en Jordi Xargayó, com de l'equip de redactors. I mai ni una ombra de retret en res. En tot cas, el retret me l'he fet a mi mateix algunes vegades per manca de coratge en el tractament de la notícia.
El meu regraciament als lectors que, benèvolament, heu llegit la columna al llarg de tants anys. La secció Torsimany us diu adéu. Ep! No vull pas dir que en Joan Carreres i Péra deixi de publicar determinats articles al Diari de Girona. En temes puntuals. Ja sigui per iniciativa pròpia, ja sigui a petició del diari. Que Déu us beneeixi.
