L'aeroport de Girona travessa el pitjor moment de l'última dècada. El primer quadrimestre d'enguany ha tingut un 27% menys de passatgers que l'any anterior. El descens del mes d'abril va ser del 17% coincidint amb creixements a tots els principals aeroports espanyols. Ha baixat del vuitè al quinzè lloc de tot l'Estat en nombre d'usuaris. La darrera estocada s'ha conegut aquesta setmana. Ryanair eliminarà les connexions amb París i Londres a partir del pròxim hivern. Llevat de Frankfurt, Girona deixarà d'estar connectada amb les principals ciutats europees. Abans, havien desaparegut Brussel·les, Milà i Roma. Girona tenia vols diaris amb Londres des de març de 2003 i amb París des de febrer de 2004. Amb Londres, havien existit fins a quatre freqüències diàries amb tres aeroports diferents (Stansted, Lutton i Gatwick). Les xifres desmenteixen l'optimisme mostrat a principis d'any pel director de la xarxa d'aeroports d'Aena, Fernando Echegaray, sobre el futur de les instal·lacions de Vilobí. Tornem a estar més a prop de l'abisme dels anys noranta i de principis de l'actual segle que del cim assolit en el període 2004-11.

El compromís del principal operador, Ryanair, era moure tres milions de passatgers anuals. L'any passat només es va arribar als 2,4 milions i enguany la previsió és d'1,7 milions amb tendència a la baixa. La propera temporada d'hivern només estan programades 14 rutes. La caiguda respecte a 2012 és del 36%. L'aeroport de Girona perd un llençol a cada bugada. Les causes són quatre: 1. El nou govern de CiU va trencar a finals de 2011 el contracte que havien pactat el tripartit i Ryanair; 2. La crisi econòmica; 3. La necesitat d'optimitzar la terminal vella de l'aeroport de Barcelona va obrir les portes a Ryanair; 4. El canvi d'estratègia realitzat per Ryanair l'últim any intensificant les operacions en aeroports principals.

Amb un futur tan ombrívol, el que no es pot fer és quedar-se plegats de braços. Si l'any 2011 va ser el Govern de la Generalitat el que va incomplir, i posteriorment renegociar, el contracte amb la companyia irlandesa, ara és Ryanair la que incompleix l'acord de portar tres milions de passatgers. La passivitat de la Generalitat contrasta amb el soroll de les institucions públiques quan l'aeroport de Barcelona travessava un mal moment. No és suficient dir que no s'incentivarà Ryanair per mantenir "artificialment" rutes no rendibles. Potser el problema de fons és que ni Barcelona, ni Aena perden res amb la fuga de vols i passatgers de Girona cap a l'aeroport del Prat. Barcelona s'apropa a Barajas amb creixements espectaculars i a Aena li surt més rendible perquè les taxes barcelonines són més elevades. Ho ha dit ben clar aquesta setmana el conseller Santi Vila: "Al conjunt del país, la tendència continua essent bona". Des del territori s'ha insistit a reclamar l'adquisició de l'aeroport o assumir-ne la seva gestió. No obstant, com va avançar Diari de Girona el passat mes de març, Aena ha tancat la porta amb pany i forrellat. El creixement de l'aeroport va anar aparellat al de Ryanair i la seva caiguda també va de la seva mà. El que no haurien d'oblidar ni la Generalitat ni les institucions gironines, molt callades amb l'enfonsament de l'aeroport, és que es tracta d'una instal·lació estratègica per a una de les principals activitats econòmiques de casa nostra: el turisme.