Els ciutadans ja no esperen que el PSC canviï. La culpa de la crisi del PSC no és de l'independentisme, ni de l'espanyolisme. No és d'en Pere Navarro ni de Pia Bosch. Fa uns anys, una altra exregidora socialista em va dir una frase que em va fer reflexionar: "Hi ha un sector del partit que ens hem quedat orfes, no ens representa ningú". Ho vaig atribuir al debat sobiranista. Però a les seves paraules hi havia alguna cosa més. Percebia desil·lusió i resignació.
Les decisions de Zapatero i Montilla, al costat dels bancs, de les constructores i del Banc Central Europeu i l'FMI van tenir càstig. Per això, la CUP -un partit que per dues vegades havia estat extramunicipal- s'emportava tres regidors a Girona. Plataforma per Catalunya obtenia tres regidors a Salt. ERC -rebutjada a les zones urbanes per ser establishment- havia passat a ser la segona força municipal.
Continua la ràbia contra el socialisme, amb ERC a Catalunya, amb Podem a Espanya i amb Le Pen i l'UKIP a França i el Regne Unit. La clau és la inoperància de la socialdemocràcia. Els ciutadans no volen canvi. Volen que el socialisme sigui subs?tituït. Per haver-los sacrificat la il·lusió.
