La interpretació del resultat de les eleccions al Parlament Europeu del 25-M hauria d'evitar confondre allò que és ocasional o conjuntural amb el que és estructural o permanent. Per començar, una abstenció del 54,16% a Espanya és un rebuig a unes institucions allunyades del ciutadans. A més, si es comparen els resultats amb els de l'any 2009, la pèrdua d'uns 5 milions de vots repartits a parts iguals entre el PP i el PSOE és un càstig a uns partits polítics que han acceptat, sense piular, les directrius de la Unió Europea a favor dels bancs i contra les persones.

És agosarat afirmar que el bipartidisme està tocat de mort. Els 7,6 milions de vots al PP + PSOE superen els 6,4 milions de la resta dels vuit partits que estaran a l'Eurocambra. Es cert que s'ha passat del 85% de l'any 2009 al 54,4%, però encara és possible un bipartidisme de concentració.

La suma dels vots guanyats per La Izquierda Plural, Podem (un conglomerat que ha recollit el vot de protesta) i L'Esquerra pel Dret a Decidir, són gairebé els que ha perdut el PSOE. Tot i això, els partits d'esquerres sumen 7,6 milions de vots (un 54,3%) i depassen els 6,4 milions (un 45,7%) obtinguts per les formacions de la dreta.

A Catalunya, la "qüestió nacional" ha estat rellevant. Els catalans exercitaven el dret a decidir els diputats al Parlament Europeu. Els partits per a la independència (ERC i CiU) assolien el 21,49% del cens electoral o un 45,53% dels vots vàlids (1.142.167 paperetes). Si s'afegeixen els vots d' IC-Verds/EUiA, partidaris de l'autodeterminació però no tots de la independència, arriben a un 26,35% del cens electoral o a un 55,83% dels volts vàlids (1.401.421 paperetes).

No s'ha de menysprear aquestes dades però cal recordar que la Generalitat va xifrar en 1,6 milions els participants en la via catalana de l'11 de setembre del 2013.

El bloc dels federalistes i dels de l'statu quo (PSC, Podem, PP, Ciutadans i UpyD) s'emportaven el 17,16% del cens electoral o un 36,35% dels vots vàlids (912.346 paperetes).

La patacada del PSC i del PP estava cantada. El PSC està obert en canal per la baralla interna sobre el "dret a decidir". De l'anàlisi de la sèrie històrica de resultats electorals és plausible deduir que gairebé una quarta part dels seus votants s'ha decantat per la independència. És una hemorràgia que el PSC, si recupera la senya d'identitat del socialisme, podria neutralitzar amb els vots d'aquells que han optat per abstenir-se.

I al PP català li costarà reconquistar el grapat de vots que li han arrabassat Ciutadans i UPyD.

Pel que fa a l'àmbit sobiranista, CiU s'ha vist desplaçada per ERC, soci de govern a l'ombra. Continuaran els republicans traient profit de l'embolic?