o hi ha res pitjor que improvisar volent aparentar previsió i seny. El Govern acaba de presentar un projecte de llei orgànica per formalitzar l'abdicació del Rei. D'una banda es diu que no es tracta d'una llei amb l'abast general que estableix la Constitució ("les abdicacions i renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que ocorri en l'ordre successori a la Corona es resoldran per una llei orgànica", at. 57.5) però, per una altra, s'afirma que la mateixa Constitució exigeix una llei per a cada abdicació que es produeixi. Per justificar aquesta llei s'acudeix no només a precedents històrics, sinó fins i tot a la idea d'Espanya com a Estat social i democràtic de dret, perquè davant dels dubtes sobre el procediment a seguir, "ha d'optar-se per la solució que propiciï una major intervenció dels representants del titular de la sobirania, el poble espanyol en el seu conjunt".

Qualsevol cosa s'argumenta per tal de no admetre que en aquesta matèria no s'han fet els deures, després de 36 anys de vigència de la Constitució. Fins i tot acceptant que cada abdicació requereixi una llei, si la decisió del Rei ja estava pensada des del gener, no s'explica com no s'ha fet la norma durant aquests últims mesos. Però allò més inconcebible, si és possible, és la referència al principi democràtic. Si la llei, amb un concís article únic, no té més objecte que forma?litzar l'abdicació del Rei, no s'entén quina intervenció poden tenir els diputats i senadors, més enllà de certificar que el Rei abdica per voluntat pròpia. Al Rei no se'l pot obligar a continuar en contra de la seva voluntat i està clar qui és la persona cridada a succeir-lo en la Direcció de l'Estat.

Per formalitzar aquest automatisme constitucional no cal la tramitació d'una llei; n'hi ha prou amb unes senzilles normes de procediment aprovades per les Corts. L'articulació en una llei, tal com s'ha fet, obre la possibilitat d'esmenes i debats de totalitat que, sens dubte, aprofitaran els partits republicans per expressar la seva oposició a la monarquia i els partits nacionalistes per recordar les seves reivindicacions davant el relleu en la Corona. El que hauria de ser un acte solemne per afirmar la continuïtat de la institució que simbolitza la unitat i permanència de l'Estat, es convertirà amb aquest tràmit legal en un escenari de divisions parlamentàries i de reivindicacions la cabuda del qual està en altres procediments constitucionals. Si volien realçar aquest canvi en la Corona, ni volent es pot fer pitjor.

Tot va començar malament. Sense una llei com la que demanda la Constitució en aquesta matèria i amb un comunicat del Rei al President del Govern, quan és el President de les Corts el cridat a ser l'interlocutor en assumptes de la Corona, segons es dedueix del Títol II de la Constitució. Després, s'infor?ma de l'abdicació al líder de l'oposició abans que als Presidents del Congrés i del Senat. Ara s'inventen una llei, quan el lògic seria formalitzar davant les Corts l'abdicació, ratificada pel President del Govern, en un acte conjunt de les dues Cambres, en el qual, a la vegada que s'informa de l'abdicació, es procedeix a la proclamació del nou Rei i a la prestació del jurament previst en l'art. 61 de la Constitució.

Quanta manca d'habilitat per a una Corona que va amb crosses!