L'abdicació del Rei, tot just una setmana després de la dimissió de Rubalcaba, impulsa el relleu generacional i la renovació en institucions fonamentals de l'Estat sorgit de la Transició. No és, tampoc, menor el gest que el nou monarca prescindeixi de l'Església, tan present fins ara a la litúrgia de l'actual Cap d'Estat i clara herència del règim anterior, en la seva presa de possessió.

Canviar-ho tot perquè res canviï o reformar l'Estat per adequar-lo a la realitat i a les necessitats. Aquest és el repte. En tot cas, queda clar que l'Estat ha pres la iniciativa i dependrà de les forces dels diferents actors que es vagi més enllà o que es quedi curt. La crisi econòmica ha donat ales a una esquerra radical que vol aprofitar la conjuntura per liquidar la Constitució i donar llum a un nou Estat. No és un conjunt homogeni, sinó trufat de contradiccions insalvables i d'aliances conjunturals. Hi ha, també, un centreesquerra convençut que sense estabilitat política no hi ha condicions per a la recuperació econòmica, per tant, no vol una nova Constitució, sinó obrir el meló de la reforma constitucional per afrontar els principals problemes d'encaix territorial i institucional en sentit federal i incorporar els drets que s'han creat en aquests 35 anys de democràcia. La figura del Cap d'Estat mereix una actualització que l'actual Príncep està disposat a encapçalar. La dreta, des del poder, està expectant.

Mentre l'Estat mou fitxa, les forces sobiranistes -CiU i ERC- s'ocupen dels seus afers: tancar la Comissió de les Caixes beneint que a Caixa de Girona es compressin els quadres a la galeria del seu president i que es contractés la seva filla; el cas Manga assenyalant Felip Puig; el jutge creient que Oriol Pujol i senyora han delinquit, i el fiscal demanant presó per a Crespo. Perseguits per patriotes, clama Felip Puig.