La Nena bonica, traducció literal de La Niña bonita, és com anomenaven la República els conspiradors del segle XIX que maldaven per enderrocar la reina Isabel II. La Niña anhelada va néixer amb fòrceps l'11 de febrer de 1873, després de l'abdicació del rei Amadeu de Saboia. Però la Primera República va ser flor d'un dia. El 3 de gener del 1874 el cop d'estat del general Pavía va acabar amb l'experiment.
Ara bé, a finals dels anys vint del segle passat ja s'olorava l'esgotament del regnat d'Alfons XIII que havia avalat la dictadura del general Primo de Rivera. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van ser un plebiscit contra la monarquia i per la república. El rei va emprendre el camí de l'exili però, sense abdicar.
L'etapa de la segona república, assetjada per les forces reaccionàries, culminaria amb la insurrecció militar del 18 de juliol de 1936. Durant tres anys de guerra civil, el govern legítim va resistir. L'1 d'abril de 1939, consumada la derrota republicana, començaria la dictadura del general Franco, cruel, despietada i gairebé eterna.
No va ser fins al 22 de novembre de1975, dos dies després de la mort del dictador, que Joan Carles I fou proclamat rei i va jurar els principis fonamentals del Movimiento Nacional. Poc després, ratificada la Constitució per referèndum el 6 de desembre de 1978, el Borbó designat per Franco es convertia en un monarca parlamentari, que regnava però no governava. El dia el 2 de juny d'enguany, amb l'abdicació en favor del seu fill Felip, deixava el tron reial.
Aquesta breu passejada per la història és recomanable per debatre amb els oportunistes que acusen la monarquia de tots els mals. I respondre als demagogs per als quals república és igual a democràcia.
La història ensenya que un Estat, monàrquic o republicà, no és una garantia dels drets dels ciutadans. Tampoc és un aval per superar les desigualtats socials.
Amb l'actual relació de forces, és probable que una consulta sobre la forma d'Estat només ajudés a enfortir una monarquia decrèpita. I de guanyar l'opció republicana, és possible que Mariano Rajoy fos el president i Soraya Sáenz de Santamaría la primera ministra. Ostres! Tanta feina per res!
La qüestió essencial és avançar cap una societat més justa i solidària, impossible d'assolir amb l'economia de mercat, una forma d'organització social basada en l'explotació de la força de treball.
Per això, "cal anar més lluny sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s'acosta" com canta Lluís Llach. La Tercera República, La Nena Bonica, hauria de suposar un canvi del model productiu.
És a dir, república sí! I federal, per agermanar els pobles de la pell de brau. I socialista, per fer realitat la utopia!
