El Príncep, la imatge comercial de la casta, devia pensar en els seus, quan digué en el primer discurs després de la nominació: "Mi querida España". Vaig sentir un gran discurs renovador del candidat a la successió, Felip VI (V de Catalunya; no fotem, que Felip I de Castella no ho va ser a la corona d'Aragó). "Treballaré per una nació unida i diversa", digué. I afegí, "una nació que arrenca les seves arrels històriques mil·lenàries". Que jo sàpiga fa 1.000 anys Espanya era l'Àndalus.

Bon inici. Ha estat un cop de palau després de l'ensurt de les europees. Guanya per primer cop a Catalunya una força republicana. I a la resta de la península puja amb força una opció dels besnéts de la República, sense les hipoteques de la Transició i fins al monyo que darrere la bandera espanyola la casta reparteixi quatre molles de pa per mantenir l'hegemonia però l'acumulació de riquesa i de poder segueixi concentrant-se més que mai situant Espanya al cim dels rànquings més desastrosos en justícia. Una operació dissenyada i ?guar?dada al congelador s'accelera amb nocturnitat i traïdoria. Una altra llei determinant aprovada en dies, com el canvi constitucional. Això sí, no es pot aprovar una consulta catalana com reclama el Nobel de la Pau Desmond Tutu. La pressa ve del tremolor de cames que l'oligarquia agafa en imaginar-se l'acceleració del procés de seces?sió, cada cop més liderat per repu?blicans, i una onada demòcrata radical que podria donar uns ensurts en el proper cicle electoral: municipals i generals, on els partits dinàstics han perdut la majoria.

Un Congrés que és una foto del passat amb el secretari del principal partit de l'oposició en funcions decidirà el mètode i la persona. Quan quasi el 80 % de l'elec?to?rat actual no va poder votar la Constitució. I dues peces clau de la Transició, el centredreta moderat a Euskadi i Catalunya, abandonen. És un infantilisme polític digne d'estudi posar la càrrega de la prova d'aquest fet a convergents i peneuvistes i no preguntar-se què han fet malament PPSOE perquè gent d'ordre deixi la partida. "Política pequeña", deia Rajoy. Impresentable. Incapaços de cedir ni un dels privilegis de la casta a les classes populars i la unitat d'Espanya que tant diuen defensar. "Antes partía que doblá". Abans deixaran que es trenqui Espanya que cedir en la seva concepció de l'Estat i els privilegis que els assegura.

I el noi que succeirà Joan Carles és un Borbó més. Cap mena de comprensió sobre la plurinacionalitat. I no ens enganyem, cap marge de maniobra. És un rei constitucional, atrapat per qui interpreta la Constitució: el conglomerat PPSOE i l'oligarquia econòmica que els alimenta. El fi de la Restauració s'acosta.