Els resultats electorals de les europees a Espanya (Catalunya al marge, que va a la seua col·lectivament parlant des que inicià el seu procés sobiranista) han provocat un terratrèmol televisiu i polític, una conseqüència del qual ha segut l'anunciada abdicació del rei Joan Carles I i la imminent proclamació del fill com a monarca amb el nom de Felip VI. Un esdeveniment esperable -tot i que sense data concreta-, des que l'encara rei començà a entrar al "taller" com una catxarra envellida. L'anunci ha llançat a la paperera televisiva l'aldarull provocat pels resultats electorals, on els dos partits polítics tradicionals, de dreta i d'esquerra, havien sofert una pèrdua milionària de vots, i hi havien emergit sorpreses com Podem, arreu, i Compromís, entre nosaltres. Nervis.

Què passarà a partir d'ara? Què d'imprevisible? De colp, les places de moltes ciutats s'han omplert de banderes tricolors i d'una massa de personal insatisfet per la crisi en què hem caigut socialment a causa de la corrupció econòmica, política i moral, de la classe governant. Ara en diuen "la casta". Anem cap a una altra transició o un canvi de maquillatge constitucional? És possible que hi haja canvis, com a mínim per intentar reencaixar Catalunya en el conjunt hispànic? S'entrarà en un període de seny hispànic després de tanta rauxa sobiranista Són interrogants que es respondran en arribar la tardor, potser.

Què passarà a València, on fins fa uns dies es preveia un recanvi de govern a data fixa (el maig vinent), després de vora vint anys de disbauxes "populars"? Qualsevol hipòtesi es fa possible ara mateix, tenint en compte el provincianisme sucursalista dels governants de la Generalitat d'ací. Tornarem a ser tres províncies vora mar de la perifèria madrilenya? Què ens furtaran més? Què fem o farem sense una televisió i una ràdio pròpies?

Monarquia? República? "España: una, grande y libre"? "La izquierda unida jamás será vencida"? "España mañana será republicana"? Ironies. Com que està al caure el mundial de futbol al Brasil -el major espectacle del món, molt més que qualsevol recanvi monàrquic- la gent entretindrà -jo, un entre tants- els neguits o frustracions amb els gols de Messi, de Neymar, o els abdominals musculosos de Cristiano, per esmentar els noms més coneguts d'aquest juganer olimp planetari. Apareixerà una inesperada estrella fugaç al cel? Només pregue que, en el cas d'haver-hi una altra transició, als valencians no ens tornen a deixar escaldats o "amb un pàmpol davant i un darrere" com passà en l'anterior. I espere que se'ns tracte amb dignitat de poble. Vull creure que no han passat inútilment tots aquests anys. Vull creure-ho així.